ELS PARES DIUEN...
l'espai de l'AMPA
Algú ha explicat molt bé que, si la lògica tecnològica penetra en totes les esferes de la vida, ens convertirem en turistes permanents. Persones amb possibilitats d’anar arreu, però incapaces d’obrir el pensament i penetrar en la comprensió del que veuen; persones insensibles a cap altra cosa que no sigui satisfer el propi caprici. Ulls plens i caps buits.
Tot plegat, són preguntes i reflexions que tu, que has conviscut amb la tecnologia d’una manera natural, potser trobaràs que no tenen gaire sentit. El cas es que algunes persones de la nostra generació l’ús d’aquests avenços ens desvetlla encara sentiments estranys, i sobretot ens atabala la sensació de caducitat permanent que ens imposa aquest món. Som gent que estem acostumats a veure que les generacions creixen a poc a poc; encara que, com la majoria dels mortals, ens queixem del pas ràpid del temps, també és cert que aquest pas el tenim una mica apamat, perquè els que avui arriben a P3 encara estaran dos anys al parvulari i uns quants anys més a l’escola.
El temps té per a nosaltres una mesura força humana que tastem cada dia. En canvi, com a usuaris de la informàtica ens desesperem. El programa o l’aparell que avui arriba a les nostres mans, demà ja ha envellit. Gairebé sense temps de madurar, com fa l’any, com fan les persones. Ho veus? Ara se’ns acut una altra pregunta que té relació amb la que hem formulat més amunt, quan ens hem plantejat què fan amb nosaltres les noves tecnologies. La nova pregunta és a aquesta: per quan temps tindrà el temps mesura humana? Disculpa en aquest punt el nostre soliloqui. Ja saps que la por de la novetat és ancestral i s’ha repetit des del fons dels anys.