ELS PARES DIUEN...
l'espai de l'AMPA
ORDINADORS A L’AULA...I UNA BONA FALDA
Grans àugurs anuncien un futur informatitzat. El que heu de fer a les escoles- ens diuen en to apocalíptic- és que els nens aprenguin a utilitzar ben aviat els ordinadors, perquè el món va irremeiablement cap aquí, perquè aquest és el futur, perquè no podem quedar enrere en la cursa de saber utilitzar les noves tecnologies.
No serem nosaltres els qui gosem posar en qüestió aquestes evidències. Per tant, ens afegim sense gaires reserves a aquests postulats. A l’escola hem d’ensenyar a buscar informació a través d’internet, hem d’ensenyar a elaborar treballs i a presentar-los utilitzant els recursos més avançats. Fins aquí, res a objectar. El cas és que, des d’un punt de vista educatiu, a nosaltres no ens preocupa tant saber què hem de fer amb les tecnologies de la informació, sinó saber què ens fan a nosaltres aquestes tecnologies.
En què canvia la nostra manera de veure i d’estar al món l’ús dels ordinadors? La concepció del que és llegir i del que és escriure, la podem entendre de la mateixa manera? Fins i tot, podem parlar de la comunicació en els mateixos termes? Quines rutines es modifiquen? Quins sabers caduquen? Podem esdevenir indigents telemàtics?
A tots aquests interrogants ens agradaria afegir-hi encara una reflexió. Si els mestres no dibuixem de manera clara quins són els veritables fonaments de l’acte educatiu, és molt probable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses. Sota el paraigua de magnífics discursos, podem acabar omplint ulls, i poca cosa més.