Un altre tema va ser el llatí escolar. Abans, a les escoles s’estudiava en llatí i parlaven aquest idioma
molt eficientment. Tant els estudiants com els professors utilitzaven expressions llatines ja que
eren molt cultes i era una senyal de que havien tingut uns bons estudis. Però poc a poc el llatí es va
anar degradant cap a un llatí “macarrònic”, que canviava molt pel fet que la sintaxi que s’estudiava
era la de les llengües romàniques.
Com a curiositat, cal destacar que hi ha algunes formes del llatí que no existeixen, com per
exemple el futur. L’explicació és que en aquella època, a la gent li feia por pensar en el futur, per
tant, mica en mica aquest temps va desaparèixer.
En els llibres també era -i és- molt important el llatí, ja que molts autors pensen que estan innovant
amb el seu llenguatge i ho solen explicar en els pròlegs dels seus llibres. El que feien era agafar
paraules llatines que no tenien traducció i catalanitzar-les per desprès passar-les al castellà.
Al segle XIV, durant el Renaixement, van tornar al llatí de veritat: es va descobrir la prosa
ciceroniana, es produeix la traducció constant dels clàssics, i s'incorpora un nou vocabulari, els
llatinismes. Les traduccions del llatí es feien a partir de paraules noves, es creaven expressament
paraules per poder traduir-les.
Com hem dit, saber llatí era sinònim d'haver estudiat a la universitat i, per tant, de ser dels pocs
que podien accedir als estudis. Saber llatí era sinònim de ser una persona culta i amb
coneixements. En canvi, la gent que no l'entenia, escoltava les paraules i les mal interpretava. És
per això que han quedat expressions en el nostre vocabulari que són incorrectes.
Actualment es continuen introduint nous llatinismes que permeten esquivar certs mots o crear
noms de marques que semblin més elegants, encara que la pronunciació no sigui la correcta.
Noves paraules com ara àlbum, àudio, campus, dúplex, gratis, lavabo... En definitiva, el llatí està
molt present en les nostres vides i l'utilitzem moltes vegades sense adonar-nos-en.