JÚLIA OCTÀVIA
Aida Campozo, 1r Batxillerat B
25/4/2015
Entrem al recinte. Una dona molt simpàtica ens desitja una bona vetllada i ens indica
el camí. Travessem tot el museu i, enmig d'un escenari inesperat ,ens diuen que ens
asseiem. Fem un viatge a través del temps i anem 2.000 anys enrere. Asseguts al
cardo maximus de la nostra Baetulo sentim un crit que prové de darrere nostre i ens
glaça el cor.
Una dona s'apropa a nosaltres i, davant nostre comença a explicar-nos la seva
història entre llàgrimes. “Sóc Júlia Octàvia” ens diu i ens transporta a Pandatària,
l'illa on el seu pare, Gai Juli Cèsar Octavià, l'ha enviat acusada de llibertinatge, i on
viu acompanyada de la seva mare.
Ens explica els seus amors clandestins, la seva passió per la poesia i... Sembla
mentida que ja hagi acabat l'obra! Hem tornat a Badalona i els aplaudiments
inunden la sala, com revivint tot aquell passat tancat sota la nostra bella ciutat.
Llavors, Mercé Rovira ens agraeix la nostra assistència i la nostra atenció, cosa que li
hauríem d'agrair nosaltres, per donar-li vida a un dels personatges més interessants
de la cultura llatina.