Latinitas, viva lingua
Natàlia García i Gloria Ramos López, 1r Batxillerat B, 4/5/2015
El passat 22 d’Abril, vam tenir el plaer d’assistir al Festival Romà de Badalona i gaudir d’una
conferència que tractava sobre la llengua llatina i com la trobem contínuament en la nostra vida
quotidiana.
Mai no hem deixat de parlar llatí. L'únic que hem fet ha estat un canvi lent i inconscient i una
modificació en la forma de dir les paraules sense que perdessin el significat: el canvi fonètic.
A Europa tothom parlava llatí, però era un llatí diferent segons la regió, i una mateixa paraula tenia
una escriptura i una pronunciació que s'havia adaptat a cada país i als seus habitants. Per aquest
motiu, molts no sabien com era possible tanta diversitat per a una sola paraula. Va ser al segle IX
quan Carlemany va contactar amb l'Alcuí de York perquè unifiqués l'idioma.
Carlemany va crear un imperi. A la part que controlava, els habitants parlaven en llatí o germànic,
però era diferent al de les altres zones. Ell volia controlar el nomenament de les autoritats
eclesiàstiques, per la qual cosa necessitava que tots els textos eclesiàstics fossin en la mateixa
llengua.
L'Alcuí de York va crear les llengües romàniques, ja que va establir la pronunciació correcta del llatí,
va canviar la forma de llegir els textos i va inventar la lletra d'impremta, l'anomenada lletra
Carolina existent 600 anys abans de Gutenberg. Es podria dir que és gràcies a l'Alcuí de York que
tenim els idiomes de l'actualitat.