veure els llibres que de mica en mica es van fent vells. Igual però diferent. Senzill però
complicat. És difícil de dir com es fa vell un llibre. Les pàgines cauen, les fulles es
tornen grogues, i mica en mica els anem oblidant. Guardats en un racó, en la biblioteca
del barri, en l'últim prestatge de l'últim passadís. Es troba allà, entre altres oblidats, amb
un destí comú, el foc, com nosaltres, la incineració. Tant és si son llibres, pergamins,
grans o petits escrits, enciclopèdies, contes populars... poc a poc la lectura disminueix,
així com també la cultura i d'aquesta manera la humanitat. Estem reduïts a un únic futur,
ple de tecnologia, llibres digitals, a través de pantalles. I on queda l'olor del paper? La
sensació de passar fulls, de tallar-nos els dits quan tomben les pàgines, d'esperar
impacients la sortida d'aquell llibre... Tot s'esfuma.
Podia escoltar sirenes al carrer, xivarri entre les veïnes... tothom estava preocupat,
impacient, com si alguna cosa important estigués passant. En sortir, mig en pijama, ho
vaig entendre tot. Fum, només es veia fum. Des de els carrerons més amples, fins als
més estrets. Jo ja sabia que allò succeiria. Més aviat o més tard, voldrien extingir els
últims exemplars d'aquells manuscrits. Anys reflectits en un tros de paper, no eren bons
pels de l'alta costura. No els interessava que el poble tingués proves del passat per
demostrar com eren amb anterioritat, per ells era molt més preferible que ens
creguéssim el que ens deien. Però era tan evident que allò passaria... Tan antiga com
era, amb tants records, tantes històries que devien encara ser explicades, llegides,
viscudes. Però a ells això tant els dóna. Són nines sense cor, sense sang ni sentiments.
Escultures de pedra fetes des de fa segles, on l'egoisme s'hereta de generació en
generació. Diners, riquesa, luxe... allò era la intenció d'ells.
En molt poc temps aquell lloc va ser un braser, un esbarzer roent. Els armaris, que
també participaven d'aquell sacrifici, van començar a crepitar. Vaig comprendre que el
laberint tot no era res més que una immensa pira de sacrifici, preparada per cremar.
Alba Cobo
quart D’ESo
Narrativa en català (segon premi)
Un món per descobrir