La desgràcia havia volgut que aquella sala fos una de les més desordenades del laberint.
Entrava i sortia gent a totes hores, però tots ells ho feien amb el màxim silenci, ja que
per algun motiu que desconec en aquella sala no es podia fer soroll. Als matins
acostumava a estar buida, però de tant en tant s’apropava algun jove estudiant i es
passava hores i hores memoritzant paraules. A les tardes estava infestada de petits que
intentaven trobar algun tipus d’entreteniment entre aquell munt de companys i per
primera vegada jo era el protagonista de l’aventura.
Des que vivia en aquella sala, havia estat molt ben cuidat, tant petits com grans em
tractaven amb molta cura, sempre m’obrien lentament procurant no fer-me malbé. Amb
curiositat per esbrinar el significat que els volia fer arribar, em llegien pàgina rere
pàgina sense dir mot. Em vaig sorprendre mo