-Tens més del que creus- va dir el bandoler mentre s’acostava a ella- Necessito que em
donis la clau de la biblioteca de Montserrat- li va dir a cau d’orella.
El cor de la Serena va fer un bot.
-Però, per a què la voleu?- va dir neguitosa.
-Tu no tens perquè saber-ho, però, si no ens la dónes, cremarem la biblioteca.
La Serena li va donar una empenta.
-Ets boig? Sense biblioteques, què farà la gent?- va dir furiosa.
Va agafar-la pel coll i digué- Dóna’m la clau, no t’ho diré més!
-No te la penso donar...- cridà la bibliotecària.
- Està bé, ja ho intentaré demà- va dir el bandoler entre riures mentre pujava a un cavall
- Lya! Queda’t aquesta nit amb aquesta dama.
-D’acord- va dir la Lya mentre agafava les seves coses.
Els bandolers se’n van anar i es van quedar elles dues soles . Llavors la Lya va dir-li:
-Escolta crec que has de saber per a què volen la clau.
Serena va fer un gest de desconcert.
-Volen cremar alguns llibres que són bastan Ё