Segon premi de 2n de Batxillerat en llengua catalana
UNA ESTACIÓ D’ESQUÍ MENYS escrit per la Elna Guardiola Andrés
- Un moment, un moment, un moment! – exclamà una veu femenina entre la
gentada. – No em direu seriosament que us creieu totes les promeses que acaba
de vomitar aquest senyor? – continuà amb caire retòric.
Els habitants del poble compartiren un instant de silenci abans que ningú gosés
respondre. El senyor Ventura, o com s’havia presentat davant el poble, Nicolau
Ventura, resultava haver estat molt convincent en pronunciar el seu projecte per a
aquella vila que comptava amb un dels paisatges naturals més ben conservats del
país. Tanmateix, la seva empresa l’havia posat en el punt de mira per reconvertir-lo
en una meravellosa estació d’esquí. I és clar, com no podria ser d’altra manera, els
habitants del poble hi havien caigut tan sols sentir la xifra de diners que aquell
projecte els proporcionaria. Vaja, que aquella vista bucòlica i natural, digna de ser
descrita amb el conegut tòpic del locus amoenus , estava en procés de desaparèixer.
Les valls ja no serien valls, sinó apartaments turístics. Els rierols canviarien per
restaurants que disposarien de cartes en cinc idiomes diferents. I els prats d’aquell
color verdós, dominant tota la perspectiva de la vila, passarien a ser grans hotels a
mans d’importants multinacionals.
Qui sap; potser aquella veu femenina que s’havia alçat entre el conjunt era la tímida
esperança per mantenir la bellesa natural de la qual aquella localització havia tingut
la fortuna d’haver estat dotada. [...]
De cop, i sense intenció, l’única persona que s’havia contraposat al projecte s’havia
convertit en el centre d’atenció de totes les mirades. I no eren precisament mirades
amb bons ulls; més aviat al contrari: d’enemistat. La dona, que es notava que estava
embarassada, era una de les més veteranes de la vila, ja que vivia, d’ençà que es