Per una Escola inclusiva:
els trastorns de dèficit d'atenció
amb o sense hiperactivitat
Segons el Pla educatiu de Centre de l’Escola El
Cim “Ens definim com una escola inclusiva que
acull totes les nenes i els nens i entenem que la diversitat
ens enriqueix”. I s’afegeix: “Som una escola
inclusiva. Entenem l’atenció a la diversitat des del
respecte a les individualitats i als diferents ritmes de
maduració i creixement. Tenim aula SIEI (Suport
Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva) a totes les
etapes, equip d’orientació i psicòloga.”.
A l’Escola El Cim la unitat SIEI, que és l’antiga
USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial), es
canalitza a través de l’Aula Alfàbrega a l’edifici de la
Rambla i l’aula Sigma a l’edifici de la plaça dels
Cotxes. Ara bé, això no vol dir que tots els alumnes
amb necessitats educatives especials del centre vagin
a aquestes aules, sinó que hi poden haver diversos
tipus de mesures i suports per a l’atenció educativa.
La implementació d’aquestes accions haurà de
realitzar-se a través d’un Pla de Suport Individualitzat
(PI) on constarà, entre altres aspectes, la proposta
educativa, els criteris d’avaluació, les mesures i
suports concrets, així com la temporització en què
s’han de dur a terme. En el cas de Necessitats
Específiques de Suport Educatiu aquest PI es fonamenta
en l’informe de l’Equip d’Assessorament i
Orientació Psicopedagògic (EAP) en el que hi participen
les famílies havent de col·laborar en els acords
que es prenguin i en el seu seguiment. En tot cas, des
de l’Escola i des de les famílies, cal fomentar les capacitats
de tot l’alumnat, permetent la superació
d’aquells obstacles i discapacitats que els impedeixin
el ple desenvolupament de la personalitat i el seu
creixement personal.
A l’anterior número de la revista vam iniciar
una secció de la revista dedicada a l’escola inclusiva
que vam encetar amb els Trastorns de l’Espectre
Autista. En aquesta ocasió, ens referirem als Trastorns
de Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat
(TDAH). A què ens estem referint quan parlem de
TDAH? Quines són les implicacions que se’n deriven
per a l’Escola? Com podem millorar la inclusió de
l’alumnat que pateix aquest trastorn? Sens dubte, la
detecció primerenca d’aquest trastorn permet el seu
tractament i l’adopció de les mesures necessàries, cal
també que els mestres disposin de pautes precises
per abordar-lo. Cal tenir en compte que els recursos
resulten limitats i que han de ser suplerts pels esforços
que les famílies, els mestres i els professionals
duen a terme. En qualsevol cas, la necessitat de visibilitzar
aquestes situacions permet una major consciència
de les necessitats que requereixen de forma
que puguin dotar-se els recursos necessaris per fer-hi
front.
Tal com vam assenyalar, les aules de la nostra
escola són diverses i recullen moltes realitats que de
vegades són més evidents i d’altres més invisibles o
que passen més desapercebudes. De vegades, pensem
que aquest nen és massa mogut o massa trapella,
que no para quiet, que s’aixeca constantment, que
diu qualsevol ocurrència que li va al cap, interrompent
constantment les converses. O bé trobem altres
nens que sembla que estiguin sempre als núvols,
desconnectant de la realitat que els envolta. En altres
ocasions, pensem que són coses de nens, que ja es
solucionaran, que resulta normal en aquestes edats i
que aniran canviant a mesura que creixin. Però quan
aquestes situacions interfereixen en la vida quotidiana
dels nens de tal forma que esdevenen un obstacle
important pel seu desenvolupament i el seu procés
d’ensenyament i aprenentatge, podem trobar-nos
davant de problemàtiques específiques que requereixen
una adequada intervenció, ja que si s’ignoren,
l’únic que es fa és acumular problemes i dificultar el
seu tractament, impedint la plena inclusió dels nens
no solament a l’escola, sinó també en la seva vida
futura.
El TDAH “es caracteritza per un nivell d’impulsivitat,
activitat i atenció no adequats a l’edat de
desenvolupament” (Generalitat de Catalunya, 2013).
Poden manifestar-se diverses variants. Així, trobaríem
la variant d’inatenció que es manifesta perquè
poden tenir problemes amb la concentració; produir-se
constantment distraccions; problemes de
comprensió lectora que són condicionats per la falta
d’atenció i perquè els és difícil accedir als coneixements
que tenen en el seu cap. És com si tinguessin
-12-