un calaix desendreçat amb tota la seva informació i si
van a buscar alguna cosa els costa molt. Nosaltres
tenim calaixets ordenats per cada tipus de coneixement
i ràpidament podem accedir al que necessitem
perquè sabem on està. Ells han de remenar dins del
calaix per arribar a allò que busquen. Aquesta és la
causa principal que fa que necessitin més temps per
fer-ho tot, inclosa la lectura. També es dona la d’hiperactivitat
amb moviments motors i/o cognitius descontrolats.
Es parla també de la impulsivitat en la
manca d’esperar els torns, actuar amb precipitació o
mostrant manca de paciència. És també habitual que
pugui donar-se una combinació de diversos factors.
Es tracta d’un dels trastorns amb una altra incidència
en la població infantil i que pot afectar de forma
rellevant al seu rendiment i la seva autoestima, quedant
altament exposats a situacions de fracàs escolar,
ensems que puguin produir-se en el seu entorn actituds
de rebuig i que es tradueixin en l’adopció de
conductes de tipus desafiants. A més, les actituds i
comportaments inadequats poden reiterar-se
entrant-se en un cercle viciós. L’adopció de mesures
adequades en el seu entorn poden esdevenir decisives
per evitar que els problemes puguin agreujar-se i
per reconduir la situació. Cal dotar-los d’estratègies
necessàries per abordar correctament les situacions i
evitar les conductes disruptives. Famílies i escola han
d’actuar plegats per tal que el nen pugui rebre el tractament
i la intervenció necessària, sent clau el suport
pedagògic de l’escola, gestionant i proporcionant
l’ambient adequat a l’aula, explicitant normes i
temps, facilitant estructures i pautes, donant els
incentius necessaris per estimular comportaments
positius, així com abordant-ho des de la corresponent
atenció individualitzada.
La situació d’alerta sanitària i la pandèmia de
la Covid19 amb el forçat confinament de les famílies
segur que ha afectat els tractaments i les atencions
donades a l’alumnat amb aquestes necessitats educatives
específiques. En aquests moments, és massa
aviat per fer una valoració de la incidència del confinament
tant per a l’alumnat que no presenta aquest
tipus de dificultats com per al que sí que les té. Sens
dubte, la potenciació de l’atenció psicopedagògica
esdevé un gran repte per a l’escola en aquests
moments que caldrà abordar i a la qual caldrà dotar
els recursos necessaris per a fer-hi front.
Per saber-ne més podeu consultar les següents
obres de referència:
MENA PUJOL, B.; NICOLAU PALOU, R.;
SALAT FOIX, L.; TORT ALMEIDA, P.: ROMERO
ROCA, B. (2006): Guía práctica para educadores. El
alumno con TDAH. Barcelona-Madrid: Adana
Fundació, Mayo ediciones. Disponible a la següent
adreça electrónica: https://www.fundacionadana.
org/wp-content/uploads/2016/12/libro_alumno_
tdah_11_indd_1.pdf
Consell de Redacció
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament
(2013): El TDAH: detecció i actuació en
l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció a la diversitat.
Guia per a mestres i professors. Educació primària.
Educació secundària obligatòria, Barcelona. Disponible
a la següent adreça electrònica: http://ensenyament.
gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/inclusio/tdah-deteccio/
-13-