Fills i pantalles, criança
en l'era digital
Tecnologia, sí o no? Puc deixar que els menors
juguin una estona amb el mòbil si veig que això els fa
estar tranquils? Cal que des de ben petits comencin a
familiaritzar-se amb la tecnologia per tal que quan
creixin no es quedin enrere amb els aprenentatges
digitals? Quan juguen amb videojocs estan socialitzant
amb els amics que estan connectats?
Segur que preguntes com aquestes us han passat
pel cap a les persones que heu tingut fills/es en
l’actual era digital, i és que aquesta nova etapa obre
un ventall de dubtes pel que fa a la criança. A continuació
us donaré el meu punt de vista en alguns
aspectes i alguns suggeriments que us poden orientar,
però ja sabeu que a partir d’aquí... haureu de ser
vosaltres qui seguiu extraient conclusions i aplicant
el sentit comú, el gran aliat en això de la criança! Ja
sabeu que mai és tan fàcil com si us digués de forma
clara i concisa que les pantalles són totalment bones
o totalment dolentes, però és que cada nen/a és diferent!
I cada família també!
Abans de tot... Pensem-hi, debatem-ho, practiquem
amb l’exemple
Està clar que és un tema que haurem de decidir
com el volem afrontar i serà necessari prendre decisions
d’acord amb el que volem aconseguir. És a dir, si
m’agradaria que el meu fill o filla no passés massa
hores davant una pantalla, jo també hauré de fer una
reflexió sobre l’ús que en faig. Els nens i nenes funcionen
molt per imitació i encara que els diguem que
una cosa no és bona, si veuen que nosaltres la fem, la
seva motivació serà fer-la també. Cada u ha de prendre
les seves pròpies decisions i posar les seves normes
però sabent que hem de ser coherents amb el
que mostrem. També hem de poder explicar el perquè
de la decisió (no transmetre que és “perquè sí”).
Per exemple, si decidim que durant el dinar i sopar
no es mira la televisió, hem de creure en els nostres
motius, transmetre’ls i mantenir-los. Això moltes
vegades suposa fer canvis en les dinàmiques que estaven
establertes abans de tenir fills/es.
Compartim
La televisió, la tauleta tàctil, el mòbil... miremho
junts! Les estones mirant dibuixos o jugant a videojocs
poden ser estones compartides i ben aprofitades
per crear debat, explicar el nostre punt de vista i
fer pedagogia sobre alguns temes. També és un
moment on veiem alguns dels seus interessos i coses
que els preocupen, així que és òptim ser a prop per
lidiar amb tot això i ajudar-los a gestionar-ho.
Ensenyar a gestionar, el més important
Com ja us deia, i ja sabeu, cada nen/a és diferent
i amb uns/es serà més complicat posar límits i negociar
que amb altres. No és fàcil lidiar amb la tecnologia
perquè arriba a atrapar moltíssim! Malgrat això,
no es tracta només de culpar els nois i noies o els
mòbils i les consoles sinó acostumar-nos que aquest
factor ha entrat a les nostres vides i que cal ensenyar
com gestionar-lo, com altres aspectes. Així doncs,
amb els petits es pot ensenyar que es miren uns capítols
de dibuixos i després es para la televisió o la tauleta
tàctil i amb els/les joves es pot parlar de la importància
de la privacitat i dels perills de les xarxes, així
com observar com es comuniquen a través d’aquestes
entre altres coses. Marcar espais físics i/o de temps
lliures de connexions també ens pot ajudar.
Sempre serà més fàcil que estiguin menys hores
connectats si els proposem, per exemple, jugar a
alguna cosa que els agradi o acostumar-los a altres
activitats. Per cert, és molt important tenir temps lliure
i joc no estructurat per poder potenciar la creativi-
-10-