Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 29

SAFAREIG POÈTIC
29
El bes de l'orquídia
Un batec em camina
Perfumat de gel,
l’aire em besa les galtes,
els meus porus s’obren al sol
mentre lliscant, em submergeixo en el bosc.
Un batec em camina.
Ara la pell ja no em limita,
sóc el vent, el mas en runes que la natura ha
abraçat,
l’aigua cristal·lina que la llum penetra,
el tronc que el pica-soques, colpeja insistent.
Un batec em camina.
Dues mans s’agafen,
i no sé on comença la meva.
En moviment, tot sembla surar,
i quelcom essencial roman.
Un batec em camina.
Magda Barceló
Seria insuportable
viure rodejat tothora
de tanta bellesa
Ens cal la dosi justa, minimalista,
diminuta i concentrada,
fugissera i líquida,
com una gota de mel.
Llambregada seductora
en un revolt inesperat
de qualsevol sendera.
Ens cal la capriciosa
i esporàdica troballa
més fruit de l’atzar
que de la recerca –
abandonar el camí pla de la lògica,
la legítima estructura,
la seguretat normativa,
l’estabilitat.
Seria insuportable
viure immers en una passió previsible
en un amor sense sorpreses,
en la manca de frivolitat.
Sí, ens cal la sobtada dilatació
de la pupil•la,
l’acostament tímid,
el panteix del cor
i aquella tremolor
que ens porta la boca
a frec del seu llavi impúdic,
del seu rostre enigmàtic de medusa.
Ens cal, sí, gaudir
de la seva generositat minúscula
i imprevisible,
i llepar i assaborir el seu bes
fins a perdre qualsevol hàlit
d’enyorança.
I en acabat,
apaivagada , sobrepassada,
excedida l’ànima
de qualsevol mesura
de plaer raonable,
tornar al camí de casa,
a la tasca quotidiana,
a la vida arrenglerada,
a l’amor perfecte
que fa la vida suportable.
Josep M. Forcadell