Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 30
2019–2N SEMESTRE
30
M’agradaria cremar el mar, vas dir,
la teva boca era un incendi roig
que polvoritzava els mots com petons,
aquells furtius, vergonyosos, d’ahir.
M’agradaria negar-me en les seves ones
i ser sirena, lluir escates per tot el cos
per fer-me peix de llum i enlluernar-te,
em deies, els ulls dubtosos de boira verda,
el fum cargolant-se entre els teus dits.
I el perfum em penetrava apegalós
mentre em feria els ulls en la làmina
bellugadissa i freda de l’oceà.
No eres d’escates ni tenies brànquies,
respiraves goluda aquell aire tòxic.
I tota tu eres un verí que m’adormia
i m’enfonsava en la fresca sorra molla.
Però venia la nit, obscura, com un rasclet
escombrava les últimes ratlles de l’ocàs.
S’esmicolava la cendra del teu cigarret
i anava caient sobre la tovallola poc neta.
Em va fer l’estranya sensació que eres tu
la que s’anava consumint
i et vaig dir mentalment adéu.
El darrer sol abrusava el mar, lluny,
irremeiablement lluny de tots nosaltres.
Eduard López Mercadé
.
Sábanas rotas
Caminando entre caminos, la opción de transi-
tarlos va de paro, sigo o giro. Si paro, ya en-
contré el destino, si sigo lo encontraré, porque
es el mismo camino, pero… si giro?
Ahí te quiero ver… todo se revuelve… la brúju-
la se enloquece y se mueve temblorosa hasta
darte el nuevo punto de mira.
Tu cabeza decide y enloquecida, ahora inicia el
andar, que se mueve al igual que la aguja de la
brújula, navegando entre la audacia y la duda.
Te encontrarás de repente en las entrañas de
las otras sábanas, que envolverán las pasiones
ardientes de un nuevo amanecer, donde cre-
cerá el enloquecido beso de amantes…besos
que se estampan en las bocas, apresuradas por
deshacer las contenidas furias, entremezcladas
en gemidos intermitentes, que se van desdibu-
jando al andar, hasta encontrar en el abrazo
final de los amantes … un beso jadeante que les
devuelve poco a poco al lugar y los invita a
pensar…que esa sábana se rompe inevitable-
mente después de cada abrazo, de cada beso,
de cada encuentro …porque esos besos son
culpables de romper las otras sábanas… esas
que cubren los besos dulces del amor, sábanas
que seducen a volver a ellas, porque el beso
intenso, el beso de cada día, no duerme debajo
de esas fugaces sábanas rotas.
Marcelo Castellano