Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 30

2019–2N SEMESTRE 30 M’agradaria cremar el mar, vas dir, la teva boca era un incendi roig que polvoritzava els mots com petons, aquells furtius, vergonyosos, d’ahir. M’agradaria negar-me en les seves ones i ser sirena, lluir escates per tot el cos per fer-me peix de llum i enlluernar-te, em deies, els ulls dubtosos de boira verda, el fum cargolant-se entre els teus dits. I el perfum em penetrava apegalós mentre em feria els ulls en la làmina bellugadissa i freda de l’oceà. No eres d’escates ni tenies brànquies, respiraves goluda aquell aire tòxic. I tota tu eres un verí que m’adormia i m’enfonsava en la fresca sorra molla. Però venia la nit, obscura, com un rasclet escombrava les últimes ratlles de l’ocàs. S’esmicolava la cendra del teu cigarret i anava caient sobre la tovallola poc neta. Em va fer l’estranya sensació que eres tu la que s’anava consumint i et vaig dir mentalment adéu. El darrer sol abrusava el mar, lluny, irremeiablement lluny de tots nosaltres. Eduard López Mercadé . Sábanas rotas Caminando entre caminos, la opción de transi- tarlos va de paro, sigo o giro. Si paro, ya en- contré el destino, si sigo lo encontraré, porque es el mismo camino, pero… si giro? Ahí te quiero ver… todo se revuelve… la brúju- la se enloquece y se mueve temblorosa hasta darte el nuevo punto de mira. Tu cabeza decide y enloquecida, ahora inicia el andar, que se mueve al igual que la aguja de la brújula, navegando entre la audacia y la duda. Te encontrarás de repente en las entrañas de las otras sábanas, que envolverán las pasiones ardientes de un nuevo amanecer, donde cre- cerá el enloquecido beso de amantes…besos que se estampan en las bocas, apresuradas por deshacer las contenidas furias, entremezcladas en gemidos intermitentes, que se van desdibu- jando al andar, hasta encontrar en el abrazo final de los amantes … un beso jadeante que les devuelve poco a poco al lugar y los invita a pensar…que esa sábana se rompe inevitable- mente después de cada abrazo, de cada beso, de cada encuentro …porque esos besos son culpables de romper las otras sábanas… esas que cubren los besos dulces del amor, sábanas que seducen a volver a ellas, porque el beso intenso, el beso de cada día, no duerme debajo de esas fugaces sábanas rotas. Marcelo Castellano