Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 13

2019–2N SEMESTRE
13
Mort roja
Cada mes, com tantes dones,
corpresa d’un dolor punyent,
la vida s’escola.
Cada mes moro sagnant.
Quan la roja arriba,
el malestar creix i
el sentir aguditza,
copsant com mai misteris i tragèdies.
Quan la bellesa es mostra,
les llàgrimes rellisquen,
en un tràngol saturat de goig,
com un últim adéu.
Sense més opció, continuo cedint,
afluixant,
el meu cos s’obre
i surt més sang.
Fins que un matí em troba
i una part s’ha aferrat de nou a la vida.
Les arrels em posen dempeus
i una joia vibra dins meu, lleugera
Vots per trencar el cor
Oblida’t de contes de princeses,
el vot que dones a l’altre al casar-t’hi,
es un vot amb permís per esmicolar-te el cor
i alguns somnis,
i diverses identitats,
i….
Si ets capaç de navegar el dolor de cada trencadissa,
recollir els trossos de tu mateix i reconfigurar-te per una nova travessa,
reconèixe’t un coratge prodigiós.
El coratge d’honorar aquell vot, breu i sobretot greu,
aquell si davant molts que vàreu dir determinats però inconscients.
El matrimoni és pels valents i una mica folls,
una olla a pressió on puntualment els teus defectes,
les parts de tu que es tanquen,
i tot allò fosc i malèvol que t’habita té l’oportunitat de fondre’s i reforjar-te
en algú que ni tan sols coneixes.
El matrimoni és pels valents i una mica folls.
Magda Barceló