Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 12

SAFAREIG POÈTIC
Cuidant el foc
Com deixem aquest món?
De cop i volta? Violentament? Topant amb la matèria?
O tan sols practicant l’absència?
Quan no estem presents,
anem deixant-lo a parts.
Ara se’n va una part,
ara se’n va una altra.
Arriba un dia que el cos es mira dins i troba buida la casa,
llavors emmalalteix,
fent-se portal perquè la part més melangiosa,
aquella que més li costava dir adéu,
trobi una sortida digna.
De vegades aquesta part vestida de nostàlgia mira sorpresa,
com despertant d’un malson.
No pot creure que les seves companyes hagin anat marxant,
una a una, buidant l’esperit,
convertint-lo en un espectre,
en una ombra densa i patética.
Saps ben bé, tant com jo,
que aquesta part, covarda i feble,
menteix.
Saps ben bé,
que si hagués volgut,
hauria netejat la casa i convidat de nou la vida.
Corre, ara vés,
fixa’t en la teva llar.
Inventaria’t l’ànima no fos cas que, sense saber-ho, el teu foc s’estigués apagant.
Magda Barceló
12