Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 14

SAFAREIG POÈTIC
14
Naixent
Tenia les hores silencioses que responien, com el batall de la campana,
Al descans de no saber-ne més, de les antigues tragèdies del món,
Del foc que va abrusar els arbres i devorar tots els rius i mars com cendres
De deserts flotants, del roent senyal a la pell de les velles guerres.
Volia ignorar que al pati de qualsevol veí tota aquella flamarada pervivia
I que homes i dones com jo eren escopides des de l’infern per l’espiral
De l’odi que havia retornat en el temps com si només fos una subtil frontera.
Però vas arribar tu, amb la teva pell negra feta esquinçalls i nafres
Amagades en la profunditat del teu cor encongit per la por arrossegada.
Em sol·licitaves, amb el teu propi silenci tan distant del meu mutisme
La veu i la mirada neta, com un mirall em veia en tu com el que seria
Només estirant la meva mà cap al teu cos batut pel vent gèlid de la nit,
I atrapant així el teu dolor amb la meva nova set, naixent així, cap a tu.
Eduard López Mercadé