Revista Safareig Poètic núm 7 Revista Safareig_7 | Página 18

SAFAREIG POÈTIC
18
ballen damunt l’aigua amb les tiges ben aferra
des al fons.
El cordó umbilical. L’aparent vulnerabilitat. La
fortalesa invisible.
I
II
Els àpats són silenciosos darrere els murs.
Oh vida! Oh infants meus!.
resta la llavor de l’odi que germina vora els
camps erms.
Obliqües les pedres es desgela el temps de
l’oblit.
L’òliba percaça fulgurant el nou dia,
la serp vigila, els dits són d’aigua
la mà respon a l’hora de l’ofrena.
Callats mostrem l’orgull que ens crema.
I
És d’hora.
On nia l’ordre del desordre poètic que
bescanvia pedres per aigua, aigua per foc, foc
per silenci?
IV
Solitari sota la pluja, el balancí quiet, es-
Fruir de l’absència ventrat
remoure l’aigua fins aleshores morta, Salvades les naus del naufragi
entrar en l’aire de la presència invisible for- restablirem l’ordre confús i obrirem compor
mant-ne part.
tes.
En aquest goig inexplicable rau el bell miratge
Sense rostolls no hi ha vida.
Cal calar-hi foc perquè les flors germinin de
II
El bec de l’ocell garlaire vessa nous mots
nou.
Cal fer llenya.
a l’orella de la dona que camina dins del
mur
Farem punta de coixí. Trobar el fil en despertar
i exultant d’alegria notar el peixet que neda a la
teva panxa. Vida. Renaixement. Els nenúfars
Carme Andrade