Perquè l’escola del futur que dèiem abans, és una escola en què bona part de l’educació i de la formació es fa fora de les quatre parets de l’escola, i per tant no té massa sentit intentar separar-ho, i això és un discurs que s’hauria de repetir contínuament perquè els pares ho entenguessin. No enviem a l’escola, l’escola complementa allò que nosaltres fem. Si que és cert que ens ofereix una cosa inevitable que és temps de custòdia, perquè nosaltres ens dediquem a treballar, a produir, malauradament cada vegada més hores, però aquest temps de custòdia és una part mínima de la oferta que fa l’escola.
En aquest sentit mateix, s’està parlant molt de la reorganització horària, de la forma d’organitzar les horaris, i això també afecta l’escola. Hi ha demandes de famílies per reorganitzar els horaris escolars, i hi ha hagut algunes experiències (tot i que ara darrerament això s’ha aturat per part del Departament d’Ensenyament) de compactació de l’horari escolar. En què pot repercutir aquesta organització compactada, en positiu i en negatiu en els infants?
L’horari, com tantes coses en aquesta societat, i no l’horari escolar sinó l’organització dels temps de la infància, s’ha de fer amb criteris d’infància. Les necessitats d’organització del temps dels adults s’han de fer amb d’altres criteris i les necessitats de temps laboral dels professionals i els seus drets laborals s’han de fer amb d’altres criteris. Quan es barregen les tres coses ja hem perdut. Perquè, també succeeix que l’alcalde que vol ser votat posarà en marxa més hores de custòdia de nens perquè els votants seus adults diuen, és que treballem molt, no arribem d’hora a casa, necessitem que obri l’escola abans, i volem que després munti activitats extraescolars, i que després faci nosequé... però no s’està responent més que a com organitzar el temps adults.
98 La Cellera Nº3 Juny 2017