En definitiva, treballar amb famílies incomoda però per les famílies també incomoda, de vegades per aquesta relació tant distant dels profes o mestres vers elles. No queda més remei, doncs, que els pares i mares entrin a l’escola (d’aquí que les escoles renovadores o innovadores sempre han tingut espais oberts, moltes possibilitats d’accés al mestre...), i des del punt de vista del disseny del projecte de l’escola cal implicar, de la manera més universal possible, a les famílies perquè entenguin per què els seus fills i filles ajunten peces d’una manera o una altra o per què juguen d’una manera o una altra. En el compromís eductiu ens heu d’explicar (a les famílies) perquè ensenyeu d’aquesta manera i nosaltres mirarem de reforçar-ho amb allò que sabem o puguem.
Hem de recuperar aquest continu, deixant molt clar que necessitem bons professionals que sàpiguen fer-ho bé, i un pare o una mare, per molt que sigui o no sigui mestre, allà està fent de pare o de mare i no de mestre. Hem d’arribar a una mena de línia contínua, que a més no és igual per tots els nens, perquè hi ha nens que tenen prou estímuls a casa i hi ha nens i nenes que no, i viceversa, hi ha nens i nenes que fins i tot estan massa saturats de casa i necessiten ‘descansar-ne’.
Algun dia, amb relació a això que dèiem a l’inici, els discursos globals sobre l’educació han de recordar clarament que no es pot separar l’educació familiar de l’educació escolar, que és un continu, on s’educa, en proporcions diverses segons l’edat i el moment, entre l’escola, la casa, el carrer, a llocs diferents...
97 Escola pública 30 Passos