I justament quant a la participació de les famílies en el dia a dia escolar, què li semblen les comissions de treball i reflexió mixtes entre docents i famílies?. Creu que es podria fer quelcom més per intentar una major i més diversa participació de les famílies?.
La participació al final ha tingut dos grans pedres en el camí. Hi ha hagut la pedra de la institució oficial, dels Ministerios, les Conselleries, les associacions de directors, els sindicats de mestres, i la seva idea de que no ens compliquin la vida, el mestre és una cosa i la família és una altra. Mantinguem una bona relació, construïm el concepte aquest de comunitat educativa, important que l’ha de fer qui sap fer-la. però cadascú en el seu lloc. Això, entre cometes, potser té una ‘virtut’, però una i cap més, deixar molt clar que educar ensenyant és una funció professional qualitativament important. Per tant, això que tothom sàpiga d’ensenyar i educar és com si tothom volgués saber d’arquitectura o de medicina. Ha de quedar clar per a tots els pares i mares que el nombre de xapusses entre els metges és exactament igual al nombre de xapusses entre els mestres, i per tant, garantim que a l’escola realment educa ensenyant gent que d’això en sap.
Per part de la família hem tingut l’altra pedra que és, que cuidin el meu fill i que ells que en saben s’apanyin. Mentre tingui control i bones notes no em demanin més. Jo diria que hi ha d’haver un amena de campanya permanent per dir que el mestre està educant el teu fill i sap més que tu del teu fill perquè el té més hores que tu i alhora tu hauries d’intentar descobrir i hauries d’exigir que t’expliquin de quina manera estan ensenyant perquè entenguis per què li fan raonar filosòficament i no li fan aprendre les taules de multiplicar.
96 La Cellera Nº3 Juny 2017