Ara bé, honestament, en aquest moment, és molt complicat que per a un pare justificar perquè un xaval ha d’anar a l’institut, cada vegada això és més complicat perquè la proposta de la secundària (si més no la proposta oficial, ja que sempre hi ha escoles que ho fan el millor que poden) i el món adolescent d’avui es donen de patades.
Per tant doncs, que aquestes escoles que podríem anomenar ‘innovadores’ fossin institut-escola li donaria una coherència educativa, una continuïtat en el model?
Li ajudaria com a mínim, sempre i quan no tinguessin després la maleïda pressió de que han de fer batxillerat o anar a la universitat, sempre i quan els pares se n’adonin que que el resultat final, al final de l’ESO, és el de tenir un personatge amb ganes de saber, que sap on trobar la informació, que se sent bé amb les coses que sap, que és prou feliç i que ha après a conviure. Mentre el resultat sigui aquest, cap problema, però en el moment en què a 2n d’ESO aparegui el pare o la mare que digui que el que s’ha de fer no és això sinó preparar-los perquè sàpiguen derivades, s’ha acabat l’eficàcia de l’institut-escola. Per tant, l’institut-escola no és bo perquè el noi o noia estigui més protegit, sinó perquè permet un procés de maduració, i d’aprenentatge associat a la maduració, amb coherència, que no s’estronca quan s'entra en una etapa diferent que és la transformació adolescent.
95 Escola pública 30 Passos