Perquè una cosa també està clara, a les escoles concertades, per exemple, que tenen els nens i nenes des dels 3 anys, alguns d’aquests xavals estan farts d’aquella escola i desitgen sortir d’aquell entorn i anar a parar a un altre lloc. També és cert que els pares i mares sovint viuen que els nois i noies som molt petitons quan són a 6è, i en el primer trimestre ho són, i, certament, tenen adolescències una mica més tranquil•les si poden veure altres adolescents una mica més gran que ells que els ajuden a descobrir com poden arribar a ser adolescents, sempre i quan no siguin víctimes de la pressió dels ‘xulos’ de cursos superiors, però normalment aquest model, és cert, ajuda a tenir unes adolescències més tranquil•les.
Per tant, raonablement, en un barri que puguem considerar estàndard, el model ideal pot ser perfectament el d’institut-escola, sempre i quan l’obsessió dels pares no sigui que, a més a més, es posin cicles formatius postobligatoris al mateix centre, perquè els pares consideren que els seus fills mai han crescut suficient com per abandonar-los a un lloc en el qual s’ha de buscar la vida. Tot i això, els instituts-escola han d’intentar, i ho fan, que l’últim cicle (si és que torna a ser un cicle) de l’ESO tingui un tractament diferent i que l’organització de l’escola no sigui ben bé la mateixa
És a dir, la lògica organitzativa no és simplement la d’una escola de primària que té més anys. Cal recordar que quan es posa en marxa la LOGSE, i l’ESO com a obligatòria, es fa una opció que és que els mestres que estaven fent 7è i 8è a les escoles de primària passessin a la secundària, i vam pensar que aquests serien aquells que ‘primaritzarien’ la secundària. La pràctica va demostrar, en la immensa majoria dels casos, i de seguida, que aquests es van ‘secundaritzar’ ràpidament. Va ser molt més fàcil contaminar els de primària de la lògica de la secundària que a la inversa.
93 Escola pública 30 Passos