Tanmateix, en el cas de la secundària, a tota la secundària, però sobretot a l’ESO, a l’obligatòria (que per cert, cada vegada serà més temps obligatòria perquè cada cop s’allarga més l’hora en què arribaran a treballar, cada vegada serà més tard), no hem trencat encara el parany del ‘professor de matèria’. D’entrada sabem que les matèries no tenen cap sentit, però resulta que el 90% dels instituts de batxillerat antics de tot Catalunya continuen tenint un passadís amb un rètol que posa ‘seminari de grec’, ‘seminari de mates’, ‘seminari de nosequé’, vull dir, i és que no han estat capaços de canviar res, ni el mateix rètol.
S’ha intentat una forma que semblava raonable, vostè ha de fer un màster o un postgrau de formació en educació de secundària perquè allò que va aprendre en físiques o en mates o en llengua, de moment no li serveix de res. Ha d’aprendre que això s’ha d’ensenyar i el que és més important, s’ha d’ensenyar a adolescents. Però vet aquí que aleshores les universitats de seguida es van rebotar i cada facultat de cada universitat ha acabat muntant el seu propi màster. Ara tu post tenir un màster un francès, un màster en nosequé, és a dir, han reproduït la separació de l’assignatura i li han afegit un barnís, però molt petit, en algunes casos 2h d’una conferència impartida per mi mateix, per exemple, sobre la psicologia de l’adolescent, per tenir en compte quin és el personatge al qual han d’ensenyar. Era una solució relativament bona però ja hem vist cap a on ha anat.
Jo crec que la sortida torna a estar, tal com hem reclamat ja molts cops, en què hi hagi una especialització en ser mestre de secundària, igual que passa a primària, en el qual el saber de la matèria sigui relativament secundari o complementari a un coneixement psicopedagògic bàsic.
91 Escola pública 30 Passos