82 La Cellera Nº3 Juny 2017
Sempre hi ha qui diu, i l’anterior consellera sempre ho repetia, que el que importa realment és el mestre. Doncs no, el que importa no és només ‘el mestre’, sinó dues coses, oferir unes condicions bàsiques i alhora una predisposició real d’aquest educador, perquè fins i tot en les pitjor condicions un bon mestre intenta treure bon profit d’allò de que disposa. Així que senyors i senyores responsables de la planificació, facin el favor de posar primer les condicions bàsiques, que vol dir la ràtio d’alumnes, i després facin el favor de pressionar perquè el mestre, en aquelles condicions en les quals realment no es pugui queixar, faci veritablement de mestre.
Com a ex-adjunt ajunta per a la Infància del Síndic de Greuges, i sobretot, com a professional llargament implicat en la defensa dels drets dels infants i dels adolescents, què creu vostè que una escola no hauria de descuidar mai en relació a l’atenció dels infants per la garantia dels seus drets?.
L’escola, en definitiva, no fa més que fer possible un dret bàsic de la infància que és el dret a l’educació. Per tant, hem de tenir en compte que no és el lloc de l’ensinistrament, ni el lloc de la domesticació, ni el lloc del control, ni el lloc de col•locar en el seu cap unes idees que els adults hem considerat que són importants. L’escola és el lloc en el qual fem possible que una part del desenvolupament bàsic de l’infant és produeixi, que no és produiria si aquesta no existís, i per tant, fins i tot també serveix per les famílies, per algunes d’elles que de vegades, poc o molt, s’entesten a pensar que ells educarien millor que l’escola. Bé, sí, però el teu fill també té dret a alliberar-se de tu i no passar tots els dies amb tu.