I si volem saber què passa doncs hem d’analitzar un sistema educatiu que continua proposant una formació molt teòrica, amb unes pràctiques que no es fan des del principi i a les quals no se’ls dona la importància que caldria. Només conec el cas del grau de magisteri a Lleida, que em sembla que li diuen dual, en qual des del primer moment es compagina la teoria i la pràctica a l’escola, amb contacte diari amb mestres. Això és fantàstic, i fins hi tot està servint perquè algunes persones s’adonin, a temps, de sí ser mestre els allò que els agrada realment i ho sàpiguen molt abans d’estar a punt de graduar-se.
Així doncs, un mestre s’hauria de formar, des del primer minut, en un centre i viure la realitat. Però també hi ha una altra carència en el món universitari que és la manera en la qual se segueix ensenyant a la universitat. És increïble com hi ha nois i noies que acaben de sortir de les universitats i que no saben com tractar la diversitat, quan si l’aula és quelcom, és precisament diversitat.
113 Escola pública 30 Passos