Per tant, les escoles tenim l’obligació d’assumir la nostra responsabilitat, perquè hi ha un marge de millora, independentment de l’Administració, encara que és cert que aquesta hauria de tenir un paper de molt més lideratge.
I ja dins de l’escola, aquells qui tenen la responsabilitat més gran són, sense dubte, els equips directius. Aquests han de saber molt bé cap on es vol anar. Els mestres poden estar molt motivats o no, poden estar molt formats o no, poden tenir molta o poca experiència, però es difícil que s’ajuntin per generació espontània, i per tant, cal explicar-los la línia educativa de l’escola, cap on volem anar, engrescar-los, fer-los partícips, compartir-ho i anar-hi tots junts, i aquesta funció de lideratge i cohesió recau en l’equip directiu.
I la universitat?
Quant al món universitari cal una gran crítica. La nostra professió requereix d’un aprenentatge continu, és una de les professions més importants, des del meu punt de vista, i cal molt més èmfasi en la part pràctica. De fet, amb els nois i noies que acaben de sortir de la universitat s’estan observant carències, sobretot en la gestió de l’aula, que és una de les parts fonamentals d’un mestre més, a més a més dels coneixements tècnics i teòrics.
112 La Cellera Nº3 Juny 2017