I per tal que aquesta mirada innovadora, o transformadora, arribi arreu, a tots els centres, famílies i alumnes, on creus que s’ha de fer més èmfasi o pressió? En l’Administració, que té la responsabilitat de la planificació escolar? En el món universitari que ha de preparar professionals competents i amb una major predisposició per al canvi? En les direccions del centres docents perquè vetllin perquè aquesta cultura de centre es traslladi i impregni tots els docents del centre?
Tots aquests que has mencionat tenim una gran responsabilitat. Tenim una Administració sovint absent i passiva, pendent de veure què passarà. I això segurament té una explicació relacionada amb els temps polítics. Entre que aterren, es posen al dia, i quan saben que marxaran ja deixen de fer, al final poca cosa en traiem.
Tanmateix, tots hem de ser autocrítics i a mi m’agrada centrar-me en allò que jo puc fer millor, sense que això suposi desreponsabilitzar els altres, ni molt menys. Sabem quina és la responsabilitat de l’Administració i és altíssima, però prefereixo assumir primer la meva responsabilitat per estar moralment autoritzada. Poder dir què he fet, fins on he pogut arribar i, aleshores, què haurien de fer els altres. Perquè si no, de vegades, ens podem escudar en allò que els altres no fan, i això acaba esdevenint un simple reflex de la societat que tenim, molt infantilitzada, on sovint els mestres es queixen de les famílies i de l’Administració i les famílies alhora ho fan dels mestres i també de l’Administració, i entretant la pròpia Administració simplement està absent, ni es queixa, ni es manifesta.
111 Escola pública 30 Passos