I tornant a les famílies, amb un escola com la vostra, la qual compta amb un gran nombre d’alumnes i famílies procedents d’arreu del món, us heu trobat que aquestes tinguin dificultats per entendre la vostra forma de treballar o ha estat al contrari?
Ho han acceptat molt bé. També és cert que les coses s’han d’explicar. Només cal explicar-ho a un nivell que sigui comprensible pels teus interlocutors, i si ho expliques per a què ho entenguin, no acostuma a haver-hi cap problema, sinó al contrari. Tanmateix, la millor manera d’explicar-ho, més que mitjançant els discursos, és amb la pràctica, en el ‘vine i mira’. Vine a veure que fa el teu fill o filla a l’aula i després fas totes les preguntes que vulguis i les crítiques que vulguis, i fins i tot si és el teu propi fill qui directament t’explica que està fent, doncs les famílies sovint ho entendran encara millor.
També és cert que en aquesta escola, la qual té les seves particularitats, les famílies tradicionalment mai havien demanat res, ni havien fet cap pressió, ni s’havia qüestionat la metodologia, ni abans ni ara. Però això no vol dir que nosaltres no haguem de demostrar tot allò que fem exactament amb la mateixa escrupolositat i qualitat com ho faríem amb la persona més experta. Aquest respecte és cabdal, es capta i és universal. Nosaltres vam passar d’un 5% o un 10% de participació de les famílies a les reunions, fins a un 40%, un 50%, i actualment, 7 anys després, estem en el 72%. Estem parlant ja de percentatges altíssims, encara que sempre podem millorar. Això, i sobretot l’absència total de conflicte en una escola amb persones en situacions molt desfavorides i amb vides molt i molt complicades, com passa amb moltíssimes de les nostres famílies, és el que més ens anima a seguir millorant.
114 La Cellera Nº3 Juny 2017