REVISTA LA CELLERA LA CELLERA Nº3 JUNY 2017 ESCOLA 30 PASSOS | Page 103

educatiu compactat amb l’escola per veure com, el conjunt de nens del seu territori, aquests s’eduquen en llocs diferents que no sigui només l’escola. No pot oferir activitat només quan s’acaba l’escola. Mai pot ser així, sinó negociant amb l’escola el paquet global d’estimulació educativa i com oferir-ho perquè hi participin tots els xavals. És la única manera de que les desigualtats d’origen com a mínim no s’aguditzin o tendeixin a compensar-se.

Per tant, entén vostè que és un pas enrere per als infants i les famílies haver reorganitzat d’aquesta manera l’horari com es va fer en algunes escoles?

Sí, clar, s’ha aguditzat la distància entre l’escola i la família, això de que l’escola és l’escola i la família és la família, s’ha posat èmfasi en separar allò que els nens i nenes han de fer a l’escola i allò que han de fer fora, en la qual sembla com si la família fons la propietària de les extraescolars i la que negocia, en tot cas, que l’escola no molesti molt quant a les estraescolars. No pot ser que l’horari d’uns nens sigui fins a determinada hora i la d’uns altres fins a una altra, en funció de les disponibilitats i desitjos familiars. Això no és organitzar el temps de la infància, això és organitzar ben bé no sé què, però no allò que necessiten els nois i noies.

Justament hem parlat de la participació de les famílies però no de la dels infants, i de vegades potser es descuida una mica, com podríem fer que els infants participessin més en el dia a dia de la comunitat educativa? Aquestes comissions que dèiem que hi havia, entre famílies i mestres es podrien traslladar als infants? A partir de quina edat? Podrien estar representats directament en d’altres instàncies? En quines?

Sempre ha estat molt difícil la participació dels infants en general, i dels nens i nenes a l’escola també. Jo crec que els models dels quals partim solen ser massa parlamentaris i massa d’opinar, discutir, etc.. quan en realitat la proba de cotó de la participació és quan l’infant pot discutir, en certa mesura, el propi currículum.

103 Escola pública 30 Passos