traslladar als infants?
Sempre ha estat molt difícil la participació dels infants en general, i dels nens i nenes a l’escola també. Jo crec que els models dels quals partim solen ser massa parlamentaris i massa d’opinar, discutir, etc.. quan en realitat la proba de cotó de la participació és quan l’infant pot discutir, en certa mesura, el propi currículum
La veritable participació és quan el xaval arriba i diu senyo avui per què no estudiem els cargols? i la senyo no li diu no és que avui no toca parlar dels cargols perquè avui hem d’estudiar nosequé. Aquesta és la veritable participació, perquè l’altra acaba sent jo represento a nosequi per parlar de nosequé, i al final tot queda en no res. La participació de l’infant és la obligació de tot professional de l’educació d’intentar plantejar-se sempre com descobrir quina és la perspectiva del nen que té al davant i mirar de fer-la sortir. Això vol dir que, en algun moment, pot deixar el currículum en segon pla, encara que s’hagi de planificar perquè l’educació és planificació, però passar al punt zero de la planificació que és descobrir com estan avui els nens o nens, què ha passat, què els interessa, què els preocupa...
L’escola hauria de ser, i alguna vegada ho dèiem a propòsit d’això dels deures, la que recull les preocupacions que el xaval té fora i on hi troba respostes, no la que envia a fer fora allò que no ha fet a l’escola. Per aquí aniria la participació real dels infants a l’escola.
Bé doncs aquests serien alguns dels temes sobre els quals volíem parlar amb vostè, tot i que se’n deriven moltíssims altres, i molt apassionants, però li agraïm moltíssim haver acceptar aquesta entrevista i haver-nos dedicat el seu temps. Ha estat un plaer.
Barcelona, 5 de maig de 2017.
104 La Cellera Nº3 Juny 2017