El problema de moltes d’aquestes històries d’horaris és que ja existia una desigualtat de rendiments escolars en funció de les desigualtats socials d’origen, això ja és molt obvi. Si em dius quants llibres hi ha a casa teva et diré quan tardaràs a llegir, per dir alguna cosa, però si, a més a més, si els temps d’estimulació educativa o les oportunitats educatives són molt diferents en funció de les disponibilitats familiars, o les disponibilitats del territori, encara aguditzem més les desigualtats.
És que fins i tot la mateixa OCDE diu allò que ja molts hem dit moltes vegades, els deures escolars aguditzen les desigualtats familiars, i per més inri ho diu una organització empresarial, i no educativa. Això el que ve a dir és, si l’escola ha de funcionar i tenir el seu èxit en funció de les disponibilitats familiars, en aquells que no tenen disponibilitats familiars encara s’aguditzaran més les desigualtats d’origen, i evidentment, si l’escola no compensa, i a més a més la ‘no escola’ és desigual i diferent, doncs l’agudització serà molt major.
És a dir, compte amb aquesta tendència que tenen els pares i mares de dir el meu fill és meu i per tant jo organitzo la jornada del meu fill com jo vull, en funció d’allò que jo considero que és important per la meva criatura, que en el cas extrem acaba en aquestes coses que es diuen avui en dia de la hiperestimulació, la saturació de la jornada perquè arribi a ser allò que jo hi he imaginat que acabarà sent, que és una vulneració de drets tant important com la vulneració del xaval que no té cap tipus d’oportunitat, perquè la oferta ha universal.
Organitzar la jornada, vol dir discutir si ha de ser flexible o diferent, en funció del territori, però ha de ser una oferta universal per tots els nens i nenes. Vull dir que l’Ajuntament no pot oferir activitats extraescolars, sinó que hauria d’oferir un pacte educatiu compactat amb l’escola per veure com, el conjunt de nens del seu territori, aquests s’eduquen en llocs diferents que no sigui només l’escola. No pot oferir activitat només quan s’acaba l’escola. Mai pot ser així, sinó negociant amb l’escola el paquet global d’estimulació educativa i com oferir-ho perquè hi participin tots els xavals. És la única manera de que les desigualtats d’origen com a mínim no s’aguditzin o tendeixin a compensar-se.
102 La Cellera Nº3 Juny 2017