que els que tenien abans, i a més a més, quan als teus profes els has putejat, els has augmentat la ràtio, els hi has tret complements... i llavors tot quadra i sempre trobarem alguna teoria justificativa, la pedagogia del que sigui dirà que la jornada nosequé i l’horari nosequantos és la millor per als infants. Doncs no sé de quins infants, dels que estan al bosc?.
I per què creu que hi ha famílies que ho reclamen (ja no dic mestres, perquè vostè deia que la reivindicació inicial va partir dels docents, especialment en la secundària), tot i que vostè comentava que no hi veu cap motiu pedagògic que ho justifiqui?. Considera, en aquest sentit, que el Departament d’Ensenyament, en això ha actuat sensatament en aturar aquestes autoritzacions?
Sí, em sembla bé que no s’autoritzin. I realment no diria que hagi quallat, però sempre trobarem algunes famílies que volen ser els artífexs de la vida dels seus fills. De vegades no sé quins són els seus arguments, hi deu haver de tot, però és cert que una afirmació que s’ha de treballar és que l’horari escolar, l’escolarització de la jornada d’un infant, en el sentit tradicional, ha de ser la menor possible. És a dir, no es tracta de més hores d’escola ni de l’organització de l’horari escolar, es tracta d’organitzar l’horari educatiu d’aquests xavals. I l’horari educatiu no vol dir que primer ve allò escolar i després ve allò extraescolar. Podria ser, perfectament, que a unes determinades hores aprens jugant, en altres aprens fent bàsquet, en altres aprens escrivint, en altres llegint... i en la combinació d’aquests temps tu pots introduir, perfectament, una ludoteca en un territori a la qual vagin els xavals a jugar tots els dimarts d’11 a 13h, i després se’n van a dinar, i després a la tarda van a aprendre medi natural o no sé què més.
Com que hem acceptat que aprenen i són educats a llocs diversos, mirem de tenir una oferta educativa que no sigui només l’escola, i combinem els espais i els temps d’aquestes ofertes amb un horari sensat en el qual, aleshores, sí que introduirem corbes de fatiga, temps de sortides, temps per avorrir-se... però no confonguem l’horari educatiu amb l’horari escolaritzador. És una mica la idea de l’escola a temps
com
100 La Cellera Nº3 Juny 2017