funcionaria igual que amb els núvols, que ni tan sols voler esperar-se a tornar a la seva habitació; es va detenir en un lloc on no hi havia gaire gent i fixant la seva vista sobre el cotó de sucre que portava a la mà, va començar a pensar un drac de joguina. De seguida va veure amb satisfacció que el cotó de sucre canviava la seva forma original i començar a prendre una altra de nova. La Lídia estava molt contenta!
Però la seva alegria va convertir-se ràpidament en inquietud primer, i en por després, ja que es va donar que el seu experiment no tenia el mateix efecte que el que havia tingut amb núvols: el cotó de sucre va anar prenent forma de drac, sí, però en comptes de fer-ho en petites dimensions, la figura que s’estava creant anava augmentat de proporcions, creixent i creixent fins arribar a una alçada que fins i tot li permetia trepitjar una casa o un edifici. La gent estava espantada i intentava fugir corrent d’un costat a l’altre, sense saber ben bé on amagar-se. El drac, però, es mostrava famèlic i anava menjant-se tothom que es creuava al seu camí; a més a més, gaudia d’un sentit de l’olfacte molt desenvolupat i això li permetia trobar fàcilment qualsevol persona, encara que estigués molt ben amagada.
Així doncs, de mica en mica el drac va anar devorant tots els habitants del poble i la Lídia només va tenir temps d’avisar tres de les seves amigues del perill que esdevenia. Totes quatre van aconseguir despistar el drac i com que eren les úniques supervivents, van decidir que havien de pensar un pla per a desfer-se d’ell. De sobte a la Lídia se li va ocórrer:
-
Les seves amigues estaven encara espantades i molt impressionades, però van pensar que la Lídia duia raó i que aquella proposta podia ser una bona solució, així que va col•locar una corda al terra com a parany i la mateix Lídia va sortir i es va deixar veure; quan el drac es va apropar a ella, es va entrebancar amb la corda i va caure a terra, fet que les amigues van aprofitar per lligar-lo fortament. Tot seguir, les quatre amigues es van encara mar a sobre d’ell per poder fer-li pessigades a la panxa i finalment van aconseguir fer-li un forat, per on va començar a sortir tots els habitants del poble; ells també es van unir i ajudar en la feina de menjar-se tot el cotó de sucre, fins que la figura del drac va desaparèixer totalment..
A partit d’aquell dia, la Lídia va decidir que no tornaria a fer mai més experiments com els que van causar aquell episodi de por al seu poble i més important encara, va decidir també que deixaria d’estar sempre sola a casa i que volia passar molt més temps en companyia de les seves amigues, utilitzant el gran poder de la seva imaginació només per divertir-se amb elles.
FI ANDREA ZURRO CASTRO – 1r ESO A