-Katara? – vaig sentir la veu d’en Neko – Katara desperta!
-Neko..? – quan vaig obrir els ulls vaig veure a en Kyle, observant-me.
Em vaig posar de peu i vaig mirar al meu voltant, érem al mateix lloc on m’havia desmaiat. El Kyle em va fer un gest amb el cap per que puges a sobre seu, ho vaig fer i vam sortir volant. No sabia a on em portava, però jo volia anar a buscar a en Ryusaki i matar-lo, per tot el que m’havia fet a mi, a en Neko i al meu pare. M’havia decidit del tot quan, mentre sobrevolàvem un llac, vaig caure de sobre d’en Kyle i ell no es va donar compte, vaig caure al buit. Mentre queia un pessigolleig em va recórrer tot el cos, vaig tancar els ulls un moment i quan els vaig tornar a obrir estava tirada al terra del bosc, davant de casa dels meus avis.
Al final tot era un somni? No m’ho podia creure! Ho havia passat fatal! Vaig aixecar-me per tornar cap a casa, vaig agafar les meves coses i vaig començar a caminar. Quan no portava ni dos minuts caminant. Una mà em va tapar la boca per darrere bruscament
-No et moguis que encara t’hauré de fer mal! – va dir una veu de dona gran. Com no li vaig fer cas, va complir la seva paraula i em va donar un cop al cap amb una espècie de bat.
M’havia quedat atrapada en aquell malson per sempre.