Capítol 5
Un drac. En Neko s’havia convertit en un drac. No entenia com ni per què. Sempre havia estat destinat a convertir-se en drac? Ell sabia que li passaria això? Va ser la Domivat? Les meves llàgrimes? No entenia res, però ara el meu amic mesurava més de tres metres d’altura, tenia el cos cobert d’escames de color lila fosc i unes ales blau turquesa acabaven en forma de punta i eren gairebé més grans que el seu cos. Tenia els ulls verds intensos. Em mirava amb un aire de superioritat però a la vegada mostrava debilitat. Les seves urpes igual que la seva cua plena d’escames no em feien molta gràcia quan pensava en el que havia de fer ara. L’havia de tocar, si el tocava jo recuperaria tots els meus records i li transmetria tota la meva força a en... Neko? Li podia dir així? No em setia molt còmoda dient-li així o sigui que vaig decidir un nou nom per a aquell indefens drac que em mirava; Kyle.
Em vaig acostar lentament a en Kyle fins que em vaig trobar a menys d’un metre d’ell. Vaig començar a aixecar el braç decidida a tocar-lo. Quan tenia el braç a mig trajecte ell va baixar el cap com si s’estigués agenollant, cosa que em va fer fer un pas endarrere amb inseguretat, però després ho vaig entendre i vaig tornar a intentar acariciar-lo. La mà em tremolava i no volia que en Kyle es prengués això com una amenaça. Em vaig calmar i per fi, vaig poder acariciar-li el front. Només tocar-lo vaig tenir mil flaixbacks a la vegada; Primer llum, després un arbre en un camp assolellat amb un nen enfilat a dalt i cridant-me per a que anés a jugar amb ell, després el meu pare ensenyant-me a tirar amb arc, un munt de gent aplaudint-me, jo volant des d’una espècie d’helicopter-bicicleta, jo i el nen del principi ajudant a un ocell ferit, en Ryuzaki emportant-se el meu pare, jo plorant, la meva avia dient-li hola al meu germà, en Neko dient-me que tinc nom de gos, en Bruno suplicant-nos que no li féssim mal, la mort d’en Neko, jo acariciant el Kyle... de cop tot es va tornar negre i em vaig desmaiar.