-El Yandrak? – va exclamar en Neko encara aguantant-lo per la samarreta
-Deixa’m anar sisplau! M’estàs ofegant! – En Neko el va deixar anar i va caure al terra. – El Yandrak és el meu drac.
-EL TEU DRAC!?! – vam exclamar els dos a l’hora
-Bruno jo sóc l’Adama i aquest e el...
-Adama? – em va interrompre – I per que tens nom de gos? – en Neko va riure disimuladament.
-Pero que..? A veure Bruno ens hauries de dir on és ara el Yandrak – li vaig dir una mica desconcertada.
-Està amagat perquè no vol veure a ningú ni vol sortir a la llum.
Amagat? Que no volia veure la llum? Ara si que ho teníem malament si volíem salvar Firdooska!
-Escolta’m Bruno, és molt important que ens diguis on està el Yandrak, l’hem de veure – li va explicar en Neko ja molt més amablement.
-D’acord, es per aquí, veniu. – ens va dir mentre senyalava un camí de la cova i començava a caminar.
Vam estar uns 20 minuts caminant fins que va dir:
-Es aquí!
-Aquí? Estàs segur? – va dir en Neko una mica desconcertat – jo crec que... MMMPHH!
Una ombra negra el va agafar per l’esquena i li va tapar la boca. No molt més tard, a mi em van fer el mateix. Eren un grup de soldats d’en Ryuzaki. En “Bruno” al cap de pocs segons també es va convertir en un d’ells.
Tant en Neko com jo intentàvem treure’ns de sobre aquells homes però era inútil. Mentre ho intentàvem, un dels homes ens regirava la bossa i es quedava les coses de més valor. Això no ens importava molt fins que va treure la Domivat, la va posar en marxa i va dir alguna cosa als altres homes que no vaig entendre.
-NOO! – va cridar en Neko – Katara fuig!
Llavors un dels homes li va clavar a l’estómac la Domivat. De cop i volta es va produir una gran explosió que em va deixar cega i sorda durant uns segons i va fer que els soldats d’en Ryusaki quedessin inconscients. Lentament vaig intentar aixecar-me per buscar a en Neko i portar-lo fora de la cova.
-Neko! Neko desperta! – li vaig dir un cop fora de la cova – no em deixis Neko! – vaig cridar plorant mentre li agafava el cos.
Llavors les meves llàgrimes van caure sobre el seu cor i una llum segadora em va a obligar a tancar els ulls durant uns segons. Quan els vaig obrir ja no hi havia ni rastre d’en Neko ni de ningú, només hi havia un drac.