Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
i la transforma en un fet dotat d’un sig-
nificat propi. En tot cas, la teatralització
mediàtica de la participació, cada cop
més sofisticada i aparatosa, genera con-
flictes, especialment a les grans ciutats.
El debat en profunditat sobre les noves
formes de participació afectaria aspectes
molt importants de la legislació vigent,
especialment relacionats amb el caràcter
vinculant o merament consultiu de deter-
minats actes. Cal explicar amb claredat
que l’aprofundiment real de la participació
ciutadana no és innocu: implica un seguit
de canvi radicals. Un d’ells té a veure jus-
tament amb el compromís ferm participar
regularment, I no pas amb apel·lar a la
participació d’una manera puntual i es-
poràdica. En les circumstàncies actuals,
¿resulta realista pensar en un compromís
col·lectiu d’aquest tipus?
un biaix manifestament informal i efímer,
o bé cal provar de distingir entre majori-
es i falses majories, entre clams socials
reals i clams socials ficticis? És obvi que
el populisme, sigui del biaix que sigui, no
té cap interès a resoldre aquesta distin-
ció perquè, de fet, una part important del
seu èxit rau a mantenir una línia divisòria
borrosa, incerta i, sobretot, modulable
en funció de les pròpies necessitats.
Populisme i transparència
Aquest epígraf, dedicat a explorar su-
màriament les relacions entre la noció de
populisme i la de transparència podria
començar i acabar de dues maneres ben
diferents. En una possible primera versió,
iniciaríem l’apartat fent-nos ressò de la
gran contribució a la transparència que fa
un parell d’anys dugueren a terme els qui
van fer públics els anomenats papers de
Panamà. Un cop explicat això, clouríem
amb un punt crític sobre la presumpció
d’innocència, la vulneració de la privaci-
tat, la necessitat de contrastar dades amb
rigor, etcètera. La segona possibilitat ar-
gumentativa, en canvi, consistiria a alertar
sobre la difuminació de la línia que separa
el periodisme d’investigació de la delació
pura i dura, tot i afegint al final, però, que
aquesta actitud també pot arribar a tenir
conseqüències innegablement positives.
La banalització de la paritat majoria/mi-
noria, el fet d’entendre-la com un detall
sense gaire importància, és una forma
gravíssima d’involució. Les noves for-
mes de participació política ¿haurien
d’estar tan sotmeses als principis bàsics
de control i transparència com les con-
vencionals? Convé subratllar-ho, perquè
la reglamentació de la participació és la
condició de possibilitat de l’exercici equi-
tatiu de la voluntat ciutadana real (no la
de les minories amplificades artificial-
ment pels mitjans de comunicació). En
tot cas, la confusió entre l’esfera de l’ex-
pressió i la de la participació política real
augmenta de manera imparable. ¿Cal,
doncs, assumir amb normalitat que mol-
tes noves formes de participació tenen
Durant el darrer terç del segle XVIII,
quan el descontentament popular cap a
l’Ancien Régime ja era ben evident a Fran-
ça, es van editar milers de pamflets contra
Lluís XVI i els seus ministres. Òbviament
99