Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
massiu del telèfon mòbil com a eina de
comunicació polivalent? Atesos els resul-
tats reals, ¿fins a quin punt aquestes ex-
pectatives poden arribar a ser més frus-
trants que no pas engrescadores? subtil petició de principi resulta innegable.
La política –diguem-ne– tradicional no ho
ha aconseguit... I per això es veu cons-
tantment temptada a fer un ús del llen-
guatge de l’adulació de les masses.
D’entre les moltes iniciatives que sorgei-
xen de grans col·lectius de persones,
n’hi ha algunes que poden obtenir una
resposta política, si més no raonable, i
d’altres que, degut a la seva naturalesa
estrictament privada, no resulten canalit-
zables d’una manera efectiva. A diferència
de la política convencional, el llenguatge
populista disposa de mecanismes retò-
rics per proporcionar una satisfacció –en
general il·lusòria però innegablement con-
vincent– a qüestions prepolítiques i priva-
des, gràcies a un subratllat especial dels
mecanismes informals de participació, un
lideratge carismàtic i un discurs directe i
emocionalitzat. D’altra banda la distinció
–ja estandarditzada a nivell popular– en-
tre la vella i la nova política connota amb
un embolcall d’obsolescència qualsevol
iniciativa que no tingui com a punt de par-
tida la dicotomia poble/elits. El triomf del
populisme a l’hora de normalitzar aquesta La il·lusió d’una comunicació política
no mediada
La història de la democràcia és la del con-
junt de correccions profundes a l’esque-
ma fundacional grec (perquè, entre altres
coses, legitimava l’esclavatge o la mino-
ria d’edat perpètua de les dones). Provar
de retornar la democràcia directa grega
sembla en aquest sentit una actitud poc
crítica. Des la perspectiva de la nova cul-
tura política, però, el principal referent ja
no és la representativitat (mediada), sinó
la participació directa. En Les societats
actuals però qualsevol temptativa de par-
ticipació directa passa per l’ús de les No-
ves Tecnologies (una assemblea presen-
cial a nova York o Barcelona sembla més
aviat impensable). El fet que les noves
formes de participació directa depenguin
essencialment de les Noves Tecnologies,
¿implica un entrebanc a llarg termini o bé
constitueix un avantatge?
El mecanisme bàsic de la visibilitat polí-
tica en els mitjans de comunicació és la
generació de pseudoesdeveniments que
fan aparèixer càmeres i micròfons. El fet
que un grup de persones es despullin en
una plaça i cridin consignes no és cap
notícia: és una anècdota mancada de
qualsevol interès públic. La lògica me-
diàtica substancialitza aquella anècdota
J. Arcenillas, Citizens of Despair
98