Perifèria
CristianismePostmodernitatGlobalització
Per què el populisme ha esdevingut tan atractiu?
Ferran Sáez Mateu
Donar per feta la viabilitat de la
democràcia
Les democràcies de les societats avança-
des no estan amenaçades com ho podien
estar a la dècada del 1930, però si qües-
tionades per una societat que, cada cop
amb més vehemència, les avalua com a
“insuficients” des de diferents perspecti-
ves. Subjecte favorit del discurs populis-
ta, “el sistema” –que òbviament inclou la
mateixa democràcia representativa– es-
devé el culpable de gairebé tot. Atesa la
condició equívoca i totalment inconcreta
del terme, “el sistema” actua com una
mena d’espantall imaginari a qui es pot
culpar de tots i de cadascun dels nostres
mals, siguin públics o privats, greus o irre-
llevants. Així el sistema és el responsable
dels desnonaments i de l’anorèxia nervi-
osa, de la violència als camps de futbol
i del fracàs escolar, de la desforestació i
de l’obesitat infantil, de les fluctuacions
borsàries i de la sequera, de les errades
mèdiques i del preu del lloguer. Des d’una
perspectiva col·lectiva, aquesta mena de
fetitxe absolutament polivalent resulta ir-
resistible pel que té d’autoindulgent. Els
líders populistes ho saben i, amb dife-
rents noms, el critiquen i s’ubiquen fora
d’aquest. El problema és que el sistema
també inclou la mateixa democràcia re-
presentativa. Això és el que transforma
aquesta apel·lació genuïnament populista
en quelcom molt perillós si més no a mitjà
o llarg termini.
Si parem esment en els canvis polítics
que s’han produït arreu del món en la dè-
cada que va del 2008 al 2018, avui el llen-
guatge populista és percebut per molts
ciutadans com una resposta que satisfà
els seus interessos immediats perquè en
aparença permet neutralitzar ni que sigui
parcialment l’esmentat “sistema”. Què ha
passat? ¿Es tracta d’una resposta con-
juntural als estralls experimentats per les
classes mitjanes arran de la crisi econò-
mica més profunda que ha viscut mai el
capitalisme? Certament, aquesta qüestió
permet explicar una part del problema,
però no el resol pas. Hi ha altres factors
que convé tenir molt en compte. Si ens
quedem amb la reacció emocional a la
crisi econòmica, només transitarem la
superfície de la qüestió. Sí la gratem una
mica, en canvi, ens farem un altre tipus de
preguntes més complexes. Per exemple:
la distància entre la idealització prepolítica
95