Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
quelcom passatger ni fàcil de dissoldre. I
èxit aquí vol dir que si un gran nombre de
ciutadans de pocs recursos econòmics
veuen que amb el populisme creixen els
seus recursos el defensaran. I alhora, en
aquells llocs on hi hagi un gran percen-
tatge d’immigració, els ciutadans defen-
saran el populisme, “el seu poble”, per
raons culturals.
dental són molt més fràgils del que ens
pensem. Per això tota persona que vul-
gui contribuir a la revitalització de la de-
mocràcia hauria d´ajudar a reconstruir la
seva base ideològica fonamentant-la en
“valors” i no en l’espectacle.
Entre tant, continuarà la tragèdia pels
qui tinguin una responsabilitat política.
Tant els electors com els elegits estem
obligats a escollir entre racionalitat i po-
pulisme. Aquesta situació continuarà al-
terant el clàssic esquema ideològic amb
la superposició d´un altre esquema que
amb sentit ampli es concreta entre “po-
pulistes“ i “tecnòcrates”, també enfron-
tats. El triomf del “populisme” condueix
de nou a les dues ideologies històriques
considerades mortes i enterrades, com
són el nazisme i el comunisme. Natural-
ment ambdues actualitzades per la mo-
dernitat, la globalització i l´universalisme,
i ben segur amb altres nominacions, això
sí, acompanyades sempre amb el qualifi-
catiu de “demòcrates”.
Fora del món de la partitocràcia, ja són
pocs els politòlegs que no opinin que és
necessària una reforma. Una reforma que
no hauria de limitar-se estrictament als
sistemes de comunicació amb els elec-
tors i/o a la norma o sistema electoral. La
reforma hauria de basar-se en la recupe-
ració de la confiança dels ciutadans vers
la política i els polítics. S’imposa una re-
cuperació dels valors històrics adaptats a
la modernitat i definir-ne de nous allà on
calgui per substituir les ideologies deca-
dents. A mesura que la religió és retirada
de l’espai públic, l´educació moral esdevé
una absoluta necessitat política. Qualse-
vol reforma del sistema democràtic hauria
de tenir-ho en compte.
En tot cas, per superar la crisi de demo-
cràcia, seria bo, en primer lloc, que els
ciutadans reconeguin la necessitat de
lluitar ideològicament, cada vegada que
en tinguin l´ocasió, per mantenir el siste-
ma democràtic. Si alguna cosa és certa
és que els nous canals socials no han
pogut produir per sí sols el seu efecte
corrosiu sobre la democràcia, sinó que
els ha acompanyat el fet que els fona-
ments morals del sistema polític occi-
J. Arcenillas, Citizens of Despair
94