Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
o d’esquerres). El progrés de les demo-
cràcies anti-liberals, o de les democràcies
sense llibertat, no és res més que un as-
pecte de les polítiques sorgides de la pri-
mera dècada del segle XXI, com a manca
de respecte a les històriques institucions
independents i a les llibertats individuals.
van preguntar per què un sistema que ha-
via sobreviscut segles havia de desaparèi-
xer en qüestió de pocs anys. I tanmateix
va arribar un moment que la democràcia
atenenca, la república romana i la veneci-
ana van desaparèixer per sempre. Faríem
bé de tenir compte d´aquest fet històric.
El confusionisme regnant, més el fracàs
ideològic de la partitocràcia propicien que
l´elector no se senti representat per cap
organització política, i confia més en lluitar
contra quelcom i en organitzacions soci-
als reivindicatives com la defensa de la
natura, dels emigrants, o múltiples plata-
formes “en defensa de”. Aquesta tendèn-
cia, que va prosperant, obre escletxes per
on comencen a filtrar-se idees per a una
remodelació del sistema o per a reinven-
tar-ne un de nou.
J. Arcenillas, Citizens of Despair
Durant els setanta anys que ens separen
de la segona guerra mundial, Europa Oc-
cidental i Amèrica del Nord, hem viscut en
una prosperitat sense precedents. La ma-
jor part dels ciutadans d´aquestes àrees
geogràfiques, a la inversa dels seus ante-
cessors, no ha viscut ni la fam, ni la guerra
ni les tensions civils insuperables. La idea
que la democràcia pugui desaparèixer un
dia s´oposa a la nostra darrera experièn-
cia viscuda. Però la lliçó que ens dóna la
historia és que la majoria dels individus,
i dels intel·lectuals i polítics han estat in-
capaços d’imaginar que l’estabilitat social
mantinguda pel seu sistema pogués des-
aparèixer un dia.
Quant un sistema polític sobreviu dèca-
des, fins i tot segles, és fàcil, per aquells
que no n’han viscut d´altre, imaginar-se
que serà etern. La historia s´ha fixat en
creure que l´estabilitat serà eterna. Però
si la historia de la humanitat ha enregistrat
múltiples règims d´una remarcable dura-
da, tots han tingut en comú que en un cert
moment es van enfonsar. La democràcia
atenenca va durar aproximadament dos
segles. Els romans van governar aproxi-
madament durant cinc segles. La Repú-
blica de Venècia va romandre “sereníssi-
ma” una mica més de mil anys. Qualsevol
que en les seves darreres etapes hagués
profetitzat el seu enfonsament hauria es-
tat qualificat de trastocat! Els que van viu-
re els seus darrers temps segurament es
En teoria el sistema democràtic prometia
deixar que el poble governés, però a la
91