Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
pràctica, massa freqüentment, la volun-
tat popular és substituïda per la decisió
d’organismes internacionals, restant fora
de l´esfera de la voluntat d’uns ciutadans
nacionals concrets. És en aquesta direc-
ció que van les ideologies modernes de
la globalització o la universalització. Co-
mença a ser alarmant que la majoria de
politòlegs no s’adonin que un sistema de
llibertats sense democràcia comença a
prendre el seu relleu. Avui, per exemple
a Hongria, Polònia, Veneçuela, Filipines,
Brasil, passant naturalment per els USA
del President Donald Trump, Turquia,
Grècia, ... les llibertats individuals i l´es-
tat de dret són objecte d´atacs concer-
tats per part d’aspirants a “autòcrates”,
de manera que fan que sigui relativament
fàcil passar d´un sistema de llibertats sen-
se democràcia a una democràcia sense
llibertats. De moment el que es constata
pels sondejos és que els ciutadans dels
estats occidentals es mantenen menys
ancorats a la democràcia i més oberts
que en temps no gaire llunyans a soluci-
ons autoritàries. La democràcia ja no és
l’única possibilitat a escollir. Comença el
seu curs cap a la desconsolidació.
Si volem córrer el risc de participar a un joc
d’endevinalles del futur de la democràcia
és necessari mirar el passat. Com és pos-
sible explicar el que ha passat en el curs
del darrera decenni? Comprendre el que
ha passat pot ajudar-nos a alliberar-nos
del fosc destí que sembla amenaçar-nos.
En la meva opinió hi ha 6 fets fonamentals:
1r.- Fins fa poc el domini del mitjans de
comunicació destinats a les “masses” li-
mitava la difusió de les opinions extremis-
tes, contribuïa a consolidar un patrimoni
global de fets i de valors i relativitzava
la disseminació de falses informacions.
L’èxit d´internet i la facilitat de divulgació
de les fake news mitjançant les xarxes
socials, debilita els parallamps tradicio-
nals en favor de moviments i polítics fins
ara marginals.
2n.- En tota la historia posterior al final
de la Segona Guerra Mundial, període
de l´estabilització democràtica, la majoria
dels ciutadans occidentals s’han benefi-
ciat d´un augment relativament ràpid del
seu nivell de vida, i han guardat grans es-
perances que aquesta seguís millorant.
La crisis del 2008, encara no totalment
superada en molts llocs, facilita que el
ciutadà perdi l´esperança en el futur.
La gran qüestió és saber si els defensors
de la democràcia lliberal podran fer front a
la seva crisi actual enfrontant-se amb èxit
als corrents populistes de dretes i d´es-
querres que estan en el camí de substituir
les ideologies tradicionals. No ho sabrem
abans que no hagin passat alguns anys.
El que realment constatem és que avui el
populisme com ideologia progressa pràc-
ticament arreu, i no solament a Occident.
3r.- En general totes les democràcies es-
tables van institucionalitzar-se sobre la
base d´una població mono ètnica, o do-
minada per un grup ètnic específic. Avui,
amb els moviments migratoris, això és
qüestionable.
92