Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
crisis com a “cansament de la democrà-
cia” i diu que “al conjunt d´Occident les
eleccions es converteixen en ‘maneres de
dir no’ a la democràcia liberal”. Això a Eu-
ropa és evident, des de Suècia fins a Italià
i des de França fins a Hongria. I ens alerta
dient que “el món occidental està a punt
de patir una crisi perillosa”. El camí en di-
recció cap l’autoritarisme que suposa la
mal anomenada “democràcia populista”,
que no és ni popular ni democràtica, resta
obert. La gran qüestió és saber si aquest
moviment suposarà en definitiva un canvi
de paradigma que posi en entredit la prò-
pia democràcia.
tor com a representant seu, se’ls condi-
ciona la seva voluntat mitjançant el dog-
ma de la “disciplina de partit”. Escriu Karl
Kautsky (Parlamentarisme et socialisme,
Ed. Librairie G. Jacques, 1900), eminent
líder de partit social-demòcrata alemany
que “el diputat no és un home lliure en les
seves decisions parlamentaries, sinó que,
per molt que sigui dur dir-ho, és un simple
mandatari del partit que l´ha ajudat a ser
elegit”. En aquest context, voten amb re-
novada il·lusió els afiliats i aquells que en
fan objectiu de la seva ascensió professi-
onal, econòmica, social o política.
De la democràcia original, com a govern
del poble, s´ha anat transitant cap a la
democràcia representativa per aterrar
en el govern dels partits (partitocràcia),
que possiblement podria acabar con-
cretant-se en règims autoritaris de caire
populista, l’anomenada democràcia po-
pulista, incapaç d’una racionalització de
la política.
Tampoc ajuda la confusió i foscor exis-
tent: anomenem democràcia a la teatro-
cràcia, una democràcia mediàtica a la
que va substituint la democràcia “digital”,
o a la inventada per la darrera dictadura
espanyola, la democràcia orgànica, mo-
dernitzada amb el nom de “democràcia
jerarquitzada” de la que en formaria part
la Rússia d´avui. I, fins i tot, la Xina. La
postmodernitat porta als eufemismes.
La mentida passa a dir-se “postveritat”.
Les dictadures, millorant la nomenclatura
de Franco, passen a denominar-se “de-
mocràcia jeràrquica” (ja siguin de dretes
J. Arcenillas, Citizens of Despair
Es notori que ens trobem davant una
crisis de representació en una demo-
cràcia que es defineix com a represen-
tativa. S’explica al ciutadà que la funció
del vot electoral és escollir lliurement als
seus representants, i al mateix temps se
li restringeix aquesta llibertat obligant-lo a
votar llistes tancades. De la composició
d’aquestes llistes i de l’ordre de prioritats
ja se’n encarreguen els partits, en els mi-
llors dels casos, i més freqüentment els
seus “dirigents”. Als elegits per cada elec-
90