Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
gairebé una llei universal que el ‹nosaltres›
pot usar-se com a defensa contra la
confusió i el caos” (Bauman, 2000, pos.
Kindle 4084). torni a ser rica. Farem que Amèrica torni a
estar orgullosa. Farem que Amèrica torni
a ser segura. I junts, farem que Amèrica
torni a ser gran” (Trump, 2017).
I n’és una finalitat, perquè la política po-
pulista aspira efectivament a la restau-
ració de la nació. Diu Bauman que la
“retrotopia” (“mons ideals ubicats en un
passat perdut / robat / abandonat que,
tot i així, s’ha resistit a morir”) ha substi-
tuït la utopia. El segle XX va néixer amb
la il·lusió de la utopia i va concloure “sub-
mergit en la nostàlgia”; “de dipositar les
esperances generals de millora en un
futur incert i manifestament poc fiable,
[la gent del segle XX] va passar a dipo-
sitar-les en un passat de vague record,
valorat per la seva presumpta estabilitat i
(per tant) també per la seva presumpta fi-
abilitat” (Bauman, 2017, pos. Kindle 95 i
116). “La visió de la comunitat és una illa
de càlida i domèstica tranquil·litat enmig
d’un mar inhòspit i turbulent” (Bauman,
2000, pos. Kindle 4116). J. Arcenillas, Sleepers
6. Conclusió
La reducció del paper protector de l’estat,
la precarització del treball i de la vida per-
sonal, el sentiment de viure amenaçats
per uns “mercats” que no se sap qui con-
trola i per onades de migrants i de refugi-
ats, el disgust amb el present i el temor
davant d’un futur ple d’interrogants, o la
desfeta de les identitats sòlides, han abo-
nat a l’època de la modernitat fluïda la ter-
ra on havia de germinar la llavor dels nous
populismes d’extrema dreta. Aquí els te-
nim, doncs. Era “lògic” que arribessin. No
són el passat que torna sinó el present
dramàtic que ens interpel·la. Al darrera no
hi ha tan sols gent que s’ha begut l’ente-
niment, sinó una bona part de la població
de les nostres democràcies que viu amb
inquietud el present i pateix pel seu futur i
el dels seus fills 13 .
Trump, lamentem dir-ho, és magistral un
altre cop a l’hora d’unir les dues funcions
–mitjà i finalitat– del nacionalisme populis-
ta: “Amèrica tornarà a triomfar, com mai
abans. Recuperarem la nostra ocupació.
Recuperarem les nostres fronteres. Recu-
perarem la nostra riquesa. I recuperarem
els nostres somnis. La base de la nostra
política serà una fidelitat total als Estats
Units d’Amèrica, i, a través de la lleialtat al
nostre país, redescobrirem la lleialtat en-
tre nosaltres (...) Junts farem que l’Amè-
rica torni a ser forta. Farem que Amèrica
38