Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
El proteccionisme econòmic, la promesa
de seguretat davant dels enemics interi-
ors i exteriors, i la retrotopia de la restau-
ració d’una comunitat nacional forta són
els ingredients del menú polític populis-
ta. No ens ha d’estranyar que molts s’hi
sentin atrets.
l’adiaforització de l’immigrant que inclo-
uen les polítiques populistes: el despullen
de la seva humanitat, ja no el veuen com
a objecte moral ni creuen que allò que
li puguin fer mereixi cap valoració moral
(Bauman, 2016, pág. 36).
I, en fi, sabem que el nacionalisme mític i
exacerbat dels nous populismes esvaeix
el sentiment de fraternitat humana i atia
la insolidaritat cap a la majoria de vícti-
mes de les polítiques neoliberals, que es
troben sobretot als països empobrits. A
més, els nous populismes d’Occident
apunten contra un enemic comú: la Unió
Europea, un projecte democràtic de pau
i lliure comerç que reuneix, amb totes
les dificultats i defectes que es vulguin,
a més de 500 milions de persones de
28 països en l’escenari de dues Guerres
Mundials devastadores.
Avui ja sabem que el populisme combina
un proteccionisme contraproduent amb
un liberalisme radical dins del país que
enriqueix més a les classes privilegiades.
Pensem que l’alternativa a la “globalitza-
ció negativa” no vindrà del proteccionis-
me, el liberalisme radical o del naciona-
lisme econòmic, sinó d’una “globalització
positiva” on s’ordenin el mercat global de
les finances i el comerç d’acord amb re-
gles justes i principis ecològics, i que de-
mocratitzi la societat mundial dotant-la
d’institucions que cerquin solucions glo-
bals a problemes globals.
Veurem quina és la resposta de l’electo-
rat dels Estats Units i d’altres països amb
governs populistes davant dels resultats
de les polítiques populistes ja implemen-
tades. Els problemes als quals diu res-
pondre el populisme són greus i supuren
en la vida de moltíssima gent i molts hi
confien. Caldria oposar-hi no només de-
claracions de principis, sinó polítiques
econòmiques centrades en les necessi-
tats dels ciutadans i no exclusivament en
els beneficis dels accionistes; polítiques
comercials que propiciïn intercanvis més
justos i regulin els mercats financers. Cal,
certament, una redefinició del paper de
les institucions supranacionals que regu-
len la economia i el comerç i una reforma
Sabem també que la política populista
de seguretat exterior incentiva la despesa
militar i la de seguretat interior fomenta la
marginació de l’immigrant, la xenofòbia,
el racisme i, finalment, el supremacisme i
el terrorisme blancs. El populisme ignora
deliberadament la història de les migraci-
ons humanes, nega els vincles reals en-
tre les poblacions que habiten el plane-
ta, sembla que aspira a una societat de
castes impermeables i no vol reconèixer
l’aportació dels emigrants a les societats
d’acollida, ni vol veure que l’envelliment
dels països més desenvolupats farà de-
sitjable l’arribada de milions d’immigrats
joves i ben formats. Bauman denuncia
39