Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
sum. Les persones necessitem autoi-
dentificar-nos per a ordenar i orientar la
nostra existència i situar-nos en el món.
Per això ens dotem almenys d’identitats
febles i canviants: som d’Android o d’OS,
Apple o Samsung, Zara o H&M, vestim
esportiu, executiu, hippy o hipster, pre-
ferim Joc de trons o La casa de papel,
som del Barça, el Madrid o la Juventus.
“La recerca d’identitat –diu Bauman– és
la lluita constant per aturar el flux, per so-
lidificar el fluid, per donar forma a l’infor-
me” (Bauman, 2000, pos. Kindle 1809).
que nosaltres i veiem com les noves tec-
nologies amenacen molts llocs de treballs
i poden transformar de manera inquietant
la pròpia naturalesa humana (transhuma-
nisme). Per acabar-ho d’espatllar, el canvi
climàtic i la desfeta ecològica es deixa-
ran notar clamorosament en les properes
dècades i no falta qui recomani que ens
busquem un altre planeta on viure. En la
“societat del rendiment”, diu Bauman, tot-
hom pateix per no ser rendible, “deficient,
inepte i ineficaç” i no estar a l’alçada del
món que arriba (Bauman, 2016, pág. 58).
Mirar el present, doncs, ens desanima i
mirar el futur ens espanta.
Arribats a aquest punt, sembla que no-
més resta mirar cap al passat, per aclarir
el que som i trobar la força que ens cal
per a viure amb esperança. Els francesos
–assegura Marine Le Pen– “hem après
de la història del nostre país i del nostre
poble que només als homes els corres-
pon trencar la cadena pretesament infle-
xible dels esdeveniments” (Le Pen, 2019).
Quan perdem tota referència sòlida, quan
el present ens desespera i el futur no ens
il·lusiona, la inspiració ha de venir del pas-
sat. I què hi podem trobar, al passat? Una
comunitat, un poble, una nació fent his-
tòria. “El comunitarisme és una reacció
previsible a l’accelerada ‘liqüefacció’ de la
vida moderna” (Bauman, 2000, pos. Kin-
dle 3882). Bauman cita a Miroslaw Hroch
quan diu: “Quan la societat s’enfonsa, la
nació apareix com a garantia final” (Bau-
man, 2016, pág. 61).
J. Arcenillas, Sleepers
La convicció que podem fer junts un futur
millor ha estat un dels recursos moderns
d’estructuració de les identitats. Imbuïts
de la idea de progrés, els occidentals hem
viscut un parell de segles convençuts que
un present ben conduït ens durà a un
demà millor per a nosaltres, pels nostres
fills i per les generacions futures, però la
desesperança postmoderna en relació al
futur ha deixat sense fonament la creen-
ça que estiguem preparant un futur que
valgui la pena. Més aviat esperem la pro-
pera crisi, potser pitjor que l’anterior, ens
temem que els nostres fills viuran pitjor
36