Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
molt difícils de separar de la densa xarxa
de transaccions empresarials”. El discurs
econòmic amaga els veritables delictes i
els més grans delinqüents. “Despullar una
nació dels seus recursos –denuncia Bau-
man– es diu ‘foment del lliure comerç’;
robar a famílies i comunitats senceres els
seus mitjans de vida es diu ‘reducció de
personal’ o ‘racionalització’. Mai aquestes
dues accions han aparegut a la llista d’ac-
tes delictius i punibles” (Bauman, 1999,
pos. Kindle 2129-32).
Nick Griffin, reconeixia els beneficis elec-
torals de la sintonia amb les reticències
dels britànics blancs en relació als immi-
grants asiàtics: “ens hem beneficiat del
creixent disgust dels blancs britànics amb
la discriminació a favor dels asiàtics. Els
blancs de les àrees industrials deprimides
són tan pobres com els pakistanesos,
però gaudeixen de molts menys beneficis
socials perquè tenen menys fills i no en-
tren dins el joc de l’economia submergi-
da, amb treballs no declarats. Els blancs
del Regne Unit estem farts de la correcció
política i de la discriminació a favor dels
immigrants” 12 .
Als immigrants, a diferència dels mercats
i les empreses globalitzades, els trobem
cada dia al bus o al metro i els diumen-
ges a les nostres places, fan cua al metge
i als altres serveis públics, ocupen llocs
de treball que podrien ser per a “la gent
d’aquí”. Són a tocar nostre, tenen ros-
tre, els podem identificar. No podem fer
fora de casa els “mercats” o les grans
corporacions perquè aquests ja són “a
fora” sempre i des de fora ens dominen,
però sí que podem fer fora els immigrants
il·legals o els refugiats, o com a mínim re-
duir-ne l’entrada.
d) De la decadència nacional a la
restauració nacional
El capitalisme de consum global ha des-
ballestat les identitats majors: nacionals,
culturals o religioses. A molts els cos-
ta saber on són i qui són perquè el món
que habiten és un poti-poti de productes i
formes de vida procedents dels cinc con-
tinents, on hi ha la pizza, el ioga, l’Iphone,
el suhshi, les sèries de Netflix, el súper
dels pakis obert 20 hores cada dia o el
perruquer xinès de la cantonada.
El populisme s’alimenta de la xenofòbia,
contribueix a fer-la créixer amb una retòri-
ca racista i l’usa contínuament com a re-
clam electoral, donant a entendre que la
solució als nostres problemes passa per la
duresa sense pietat amb els immigrants.
“Cridar a la nació a les armes contra un
enemic designat confereix un benefici ad-
dicional als polítics que van a la recerca
desesperada de votants” (Bauman, 2016,
pág. 36). L’eurodiputat populista britànic
La societat de consum, líquida i global,
ha desnacionalitzat les nostres formes de
vida. Les identitats fortes tradicionals o
modernes basades en fonaments sòlids
(una religió, una nació, una classe social,
una ideologia política, un ideal moral,...)
s’han esvaït i tothom mira de d’adop-
tar-ne alguna de més lleugera i portable
amb els recursos de la societat de con-
35