Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
conforme a determinades regles, el pro-
pòsit de qualsevol encontre entre els an-
tagonistes deixa de ser l’atenuació de
l’antagonisme: del que es tracta a par-
tir d’aleshores és d›adquirir / crear més
proves si és possible que tal atenuació
és contrària a la raó i està totalment fora
de lloc” (Bauman, 2017, pos. Kindle 833).
Als immigrants se’ls atribueixen tots els
mals: la pressió a la baixa dels salaris,
l’ocupació de llocs de treballs que s’hau-
rien de reservar als nacionals, la saturació
i degradació de l’educació i la sanitat pú-
bliques, l’acaparament de les ajudes so-
cials, la inseguretat als carrers i fins i tot el
terrorisme. La seva culpabilitat precedeix
qualsevol delicte real que puguin cometre
(Bauman, 2016, pág. 43). “Tots els terro-
ristes són migrants”, repeteix Víctor Or-
ban, i Trump insisteix sempre en la matei-
xa idea. Els líders populistes amb els seus
mitjans de comunicació afins i les xarxes
socials abonen la histèria anti-immigració,
però l’obsessió amb els immigrants s’ali-
menta del ressort psicològic que secu-
larment mou les persones a trobar en el
foraster el causant dels seus problemes.
(Bauman, 1999, págs. Kindle 1322-27).
Sosté que l’immigrant qüestiona amb la
seva sola presència el nostre estil de vida,
és culturalment inassimilable, amenaça el
nostre treball i el nostre benestar, proce-
deix dels països cap a on es deslocalitzen
les nostres empreses i a sobre desinver-
teix en al nostre país quan envia remeses
als seus familiars. A més, nodreix les mà-
fies, les bandes urbanes, la delinqüència,
el narcotràfic o el terrorisme.
J. Arcenillas, Sleepers
Els veritables causants del retrocés de
l’estat social, de la desigualtat o de la in-
certesa econòmica romanen en una ne-
bulosa per a la majoria de la població:
els mercats, els fons d’inversió, les grans
transnacionals formen un formidable en-
tramat de poder malèfic però difús, abs-
tracte, difícil d’ubicar, llunyà; ningú l’en-
carna clarament a prop nostre.
D’altra banda, com que l’emigració hau-
ria de semblar a qualsevol persona asse-
nyada com l’alternativa lògica i èticament
justificada dels qui deixen la seva terra
fugint de la pobresa o la violència per cer-
car un futur millor per les seves famílies,
el discurs populista ha de justificar el re-
buig a l’immigrant divulgant estereotips
(“retrats d’inhumanitat”) “que enforteixen
la resolució de refusar l’immigrant, la qual
manca d’arguments racionals i ètics”
Es crida als quatre vents qualsevol delic-
te comès per un immigrant o un refugiat,
però Bauman diu amb raó que costa molt
de distingir l’activitat legal de la il·legal dels
actors més poderosos de la globalització:
“els actes il·legals comesos al ‘cim’ són
34