Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
amb els mateixos companys de feina; si
no s’habituen a cap treball i, sobretot, si
s’abstenen (o si es veuen impedits) de de-
senvolupar actituds vocacionals cap a la
feina actual i abandonen aquesta tendèn-
cia malaltissa a fer-se fantasies sobre els
drets i les responsabilitats de la patronal”
(Bauman, 1999, pos. Kindle 1940).
servei de les persones i no les persones
al servei de l’economia. “Davant d’aquest
Txernòbil econòmic i social, demogràfic i
identitari –proclamava, Marine Le Pen l’1
de Maig de 2019–, el nostre projecte és
una revolució. Una revolució pacífica i de-
mocràtica, però una revolució, la del sen-
tit comú. ( ...) l’economia està al servei de
l’home i del benestar dels pobles i no a
l’inrevés” (Le Pen, 2019b). “Volem alliberar
Europa –continuem citant Le Pen– d’una
nova forma de dogmatisme, imposat en
nom d’una pretesa ciència econòmica
de dret diví” (Le Pen, 2019). Es tracta, en
definitiva, de retornar a la gent el control
de la seva vida com a recepta contra la
inseguretat i la desprotecció : “Els detalls
canvien a cada país –declara Bannon–,
però la filosofia [del moviment populista]
és la mateixa: portar la presa de decisions
a prop de la gent, sobiranisme, seguretat i
economia” (Verdú, 2019).
Són ben coneguts els mecanismes psi-
cològics que es disparen en aquells que
pateixen una situació d’incertesa i insegu-
retat: victimització, mal humor, hipersen-
sibilitat, por i agressivitat, “una agressivitat
engendrada per la insuportable sensa-
ció d’humiliació i menysteniment, o per
l’igualment inaguantable terror a la degra-
dació i l’exclusió socials” (Bauman, 2017,
pos. Kindle 605). Hi ha molta ira contingu-
da o desfermada que és oli en un llum pel
populisme: “No hi ha una millor manera
d’assegurar l’èxit dels populistes que po-
sar al foc i fer bullir permanentment l’olla
de la ira –avisa Bauman–: la ira dels exclo-
sos i els abandonats és una veta excep-
cionalment fructífera de la qual extreure
carretades i carretades de capital polític”
(Bauman, 2017, pos. Kindle 1132).
“La inseguretat real (molt real) incorporada
a la condició existencial de sectors cada
vegada més amplis de la població és una
ajuda per als polítics a la qual aquests no
fan fàstics” (Bauman, 2016, pág. 32). El
populisme sap extreure capital polític de
la inquietud o la ira de la població treba-
lladora, desculpabilitza els treballadors i
empresaris del país, i proposa un canvi ra-
dical que molts signaríem: l’economia als
J. Arcenillas, Sleepers
L’oferta populista, cal dir-ho, té trampa:
Bauman denuncia que es fonamenta en
la pràctica del que ell anomena la “secu-
rització” (Securitization), és a dir, crear la
sensació que es dona seguretat a una
32